"CRISI DE GOVERN". Article de l'Enric Mondedéu.

Estos dies hem pogut llegir diferents anàlisi de la remodelació del govern central. Jo voldria, si m’és permés, dibuixar-ne una visió valenciana.

La primera cosa que sembla evident és la disminució del mal anomenat poder valencià. Cauen Solbes (El Pinós) i Bernat Sòria (Carlet), i només queda com titular d’una discutible valenciania, la Vicepresidenta Primera, que ho és per estar censada al nostre país. Un filiació discutida persistentment pel popular González Pons, que parla de frau en el cens. Resultaria més creïble si hagués denunciat les desenes d’irregularitats en els censos de molts pobles d’estes comarques. Censos inflats, per garantir la pervivència del PP provincial a la Diputació.

Com a valencià, celebre la marxa, per fi!, de Magadalena Álvarez. Només lamente que la puguen convertir en Eurodiputada ara, precisament en una legislatura en la que s'ha de donar l'impuls definitiu al corredor mediterrani, i em tem, que igual que va fer la popular Loyola de Palacio, i a la vista del que ha fet fins ara, farà tot el possible per deixar als valencians sense eixa infrastructura. Tampoc no em tranquil·litza molt, francament, el Sr. Blanco com substitut. Ha dit el nou Ministre que de seguida transferirà les rodalies a Catalunya, me n’alegre pels veïns, però em preocupen més les nostres. Primer, unes rodalies decents entre Vinaròs i Castelló, i després el traspàs de les rodalies. D’això no en diu res. Ara, que el govern valencià tampoc ha invertit un cèntim en Ferrocarrils de la Generalitat, en les nostres comarques.

També com a valencià veig amb preocupació el retorn al Ministeri, i en època de crisi, de Chaves. Este senyor ja va ser Ministre als 80, i va ser contra una reforma laboral seua, que precaritzava els llocs de treball, que va convocar-se la primera vaga general. El nou Ministre porta 19 anys governant Andalusia (als que cal sumar 11 anys més dels seus antecessors també socialistes) i ingressant milionàries aportacions estatals en concepte de deute històric. El nou Ministre, no ha estat capaç de millor el teixit industrial, ni comercial d’Andalusia, té mitja població depenent dels subsidis públics, i ha engreixat desorbitadament l’administració pública. El nou Ministre, mentre feia calaix, s’ha queixat amargament de que altres volguérem un sistema de finançament just i equitatiu. I l’han fet Ministre de Política Territorial. És qui ens ha dir quin finançament tindrem, i en que ens l’hem de gastar. Bo per donar lliçons!

I també com a valencià em preocupa la nova Ministra de Cultura. No només per la seua opinió sobre el cànon digital, que considera clarament insuficient. Sinó i sobretot, perquè va recolzar el "Manifiesto por la lengua común". La Senyora Ministra de Cultura (de la cultura d’on? No del meu país, òbviament) considera que el castellà està discriminat als llocs on tenim per pròpia i comuna una llengua diferent a la seua. El Ministeri de Cultura és una rèmora, una obsolescència, una institució inútil i sense quasi competències. El que cal és acabar de buidar-lo de contingut en favor dels governs autònoms. Era el moment d'estalviar amortitzant el Ministeri, i d'estalviar-nos a esta senyora...

En qualsevol cas, esta remodelació, representa si més no, l’acceptació per part del President d’una contundent realitat. El seu Govern estava (i ja vorem si hi continua) sense idees, sense capacitat de reacció. I això que feia poc més d’un any que s’havia format. Tant de bo en prenguera nota el President valencià (em costa dir-li Molt Honorable), i assumisca que el seu de govern està igual, i toca el relleu. A vore si tenim sort i Font de Mora esdevé, com Magdalena Álvarez, un trist i lamentable record del passat.