“LÈXIC JURÍDIC” Article d’Enric Nomdedéu

Des que la política apareix en la secció de Tribunals, per entendre alguna cosa cal estudiar dret. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua va editar el 2006 un interessant vocabulari jurídic, on diu:

"La terminologia jurídica, si bé és pròpia d'especialistes en dret, en la mesura que es projecta globalment sobre l'activitat administrativa, adquireix en gran part un caràcter general, pel fet que les administracions públiques han d'establir una comunicació eficaç amb el conjunt de ciutadans." I tant que sí. He fet un recull de lèxic, que queda lluny de ser exhaustiu, però sí que és d'uns freqüent, sobretot, quan vols entendre el que li passa al pressumptament Molt Honorable President.

Compravenda, és l'acte jurídic construït per dos actes diferenciats adquirir i abonar Si no es dóna el segon concepte, aleshores, n'apareix un altre, impagat. Això és important que ho entenguen el President Camps i el Diputat Costa. Quan no pagues es produeix l'agraïment (te quiero un huevo, amiguito...que ja em perdonaran em porta sempre a pensar en aquella escena de Torrente al cotxe amb el tarat que tenia de passant). És evident que l'acusat, o l'imputat tenen dret a apel·lar a la presumpció d'innocència, per exemple (que no vol dir que calga anar a pelar als que l'acusen). Tampoc no cal confondre avalar les declaracions del President amb fer un avalot a les portes dels jutjats patrimonialitzant els símbols valencians. La Cambra és el lloc on els aforats haurien de donar explicacions públiques, fins i tot abans que siguen cridats a declarar via judicial, se li'n diu compareixença, i és pròpia del càrrecs electes. Per cert no s'ha de confondre elecció amb exculpació o absolució.
Comptabilitzar ve a ser portar un control de les factures que pagues. Així no cal dir que les has pagat en efectiu tirant mà del calaix de la farmàcia de la dona, i que després et facen la cara roja dient-te que l'agenda demostra que eixe dia no vas estar a Madrid. Això és quasi una autoinculpació.
Se'n diu concessionari del particular o l'empresa que guanya lícitament l'adjudicació d'un contracte públic, i que no hauria de regalar joies a la dona i la filla del President. Cas contrari t'obliga a confessar.
Clàusula, i ací potser rau el problema de tot, en una aplicació estricta de l'anomenada Clàusula Camps, que diu que si a Michelle Pfeiffer li poden regalar els vestits que usa a les seues pel·lícules, a ell també.