"ARGUMENTOS PARA EL DEBATE NUCLEAR". Article de Juan López de Uralde i José Albelda

Hay tres afirmaciones básicas que el lobby nuclear utiliza para defender su sector ante la ciudadanía: la energía nuclear es limpia, segura y la mejor alternativa al petróleo para evitar el cambio climático. Revisemos cada una de las tres afirmaciones. El concepto de limpio en relación a una fuente de energía se identifica con que no presenta emisiones contaminantes ni genera residuos —o éstos son mínimos, reciclables o inocuos—. En la energía nuclear no se producen emisiones directas de CO2, principal argumento en su defensa, sin embargo se generan residuos radiactivos muy peligrosos que tienen una gran longevidad. Recordemos que ninguna civilización ha durado más de unos cuantos miles de años. Resulta éticamente reprobable que nuestro legado más longevo vaya a ser basura radiactiva, cuando el corazón de Chernóbil bajo sus varios sarcófagos se convierta en una ruina de nuestra civilización como las pirámides lo fueron del antiguo Egipto. Así pues, la energía nuclear no es limpia.

Centrémonos en el segundo argumento, la seguridad. El sector nuclear afirma que las centrales son seguras. Dicho así implica que no presentan ningún riesgo potencial, y esto es sencillamente falso. Recordemos el gran fracaso de la seguridad nuclear: el accidente del reactor n.º 4 de la central de Chernóbil, en 1986. Hasta que la dramática realidad lo desmintió, la industria nuclear afirmaba que no podía darse una fusión incontrolada del núcleo del reactor. Pero sucedió, sembrando muerte y enfermedad por doquier. Luego se dijo que esto no podía ocurrir en países occidentales con una sólida cultura de seguridad. Pero el accidente de la central de Three Mile Island en Harrisburg (EE UU) —que estuvo a punto de producir la fusión del núcleo— se ocupó también de desmentirlo. Y no olvidemos la cercana Vandellós I, clausurada tras sufrir un incendio que pudo ser catastrófico.

La energía nuclear es intrínsecamente insegura —siempre existe la posibilidad de un accidente catastrófico. Pero el principal problema no es de carácter intrínseco, sino externo. En el actual escenario internacional es evidente que no se pueden descartar atentados terroristas, sabotajes y por supuesto guerras. En este último supuesto es evidente que las centrales serían un objetivo militar prioritario. Por todo ello, la energía nuclear no es segura.

Abordemos el tercer argumento estrella: la energía nuclear es la solución al cambio climático y la mejor alternativa al petróleo. Este argumento es fácilmente desmontable por dos motivos: el petróleo no se utiliza en la actualidad para generar energía eléctrica, sino fundamentalmente en el transporte o la calefacción. En ninguno de estos dos casos se puede plantear su sustitución por energía nuclear. No creemos que nadie imagine o promueva un futuro de vehículos propulsados por pequeñas centrales nucleares, ni pequeñas plantas atómicas para calefacción en los bajos de nuestros edificios. Otra cuestión relevante es el coste de oportunidad: todo lo que se invierta en desarrollo nuclear será dinero que no irá destinado a alternativas más limpias y más seguras: las energías renovables. Esto se está poniendo en evidencia en Finlandia, único país europeo con una central nuclear en construcción y cuyas emisiones de CO2 están disparadas.

Las energías renovables han demostrado ya con creces su potencial para cubrir la totalidad de la demanda de energía eléctrica. Además, se trata de tecnologías jóvenes cuya capacidad de generación está aumentando casi cada día. Parece mucho más sensata la apuesta por estas fuentes de energía para reducir hasta eliminar la dependencia de los combustibles fósiles.

Así pues, la nuclear no es una verdadera alternativa al petróleo ni la solución para evitar la alteración del clima.Como hemos visto, ninguno de los tres argumentos clásicos en su defensa resulta sólido. Entonces, ¿por qué la opción nuclear sigue estando en el candelero? En parte porque se ha conseguido transmitir a la ciudadanía la inevitabilidad de su desarrollo ante la amenaza del cambio climático. Pero no debemos aceptar un sencillo discurso de ventajas nucleares que oculta sus peligrosos inconvenientes; sin balance de riesgos no podemos construir decisiones responsables. Importantes sucesos de la historia no deben ser olvidados para no caer en los mismos errores y sus dramáticas consecuencias. Chernóbil es uno de esos sucesos clave que no hay que borrar de la memoria, pues de él aprendimos el principio de ­irreversibilidad de los accidentes nucleares: la radiactividad emitida no puede controlarse y su legado seguirá dañando en el futuro.

Director ejecutivo de Greenpeace España

Profesor de universidad y miembro del consejo de Greenpeace España

Article publicat al diari LEVANTE-EMV del dimecres, 24 de juny de 2009.

BLOC D'OPINIÓ: "LA VERITAT SOBRE EL MACROABOCADOR DE LLANERA"

ÈXIT DE CONVOCATÒRIA DE LA PLATAFORMA "NO AL MACROABOCADOR DE LLANERA"

Ahir dissabte se celebrà una "Volta a peu a Llanera" que acabà convertint-se en un acte multitudinari de protesta contra la instal·lació d'un macroabocador al terme del mateix poble. Veïns i veïnes de diferents poblacions de la comarca de La Costera, es desplaçaren fins a la població per demostrar la seua negativa. A l'acte s'afegiren també un bon grapat de corredors que lluïen sense complexes cartells i camisetes amb el lema de la Plataforma. Alguns fins i tot van optar a premi i el van rebutjar davant la negativa de l'alcalde de Llanera de signar el manifest que li oferien.

La Plataforma NO AL MACROABOCADOR DE LLANERA va demostrar ahir que és un moviment creixent que no s'apagarà amb facilitat.

A la fotografia de l'esquerra pot veure's com un partidari de la instal·lació del macroabocador li "explica amablement" a un membre de la Plataforma les "bondats" del projecte (sic).

La propera convocatòria serà a l'Alcúdia de Crespins on, convidats pel nostre col·lectiu local del BLOC, Toni Beneyto, portaveu i representant de la Plataforma informarà als veïns de les característiques del macroabocador, el per què del rebuig i les opcions que el mateix moviment cívic proposa. Serà a la Casa de Cultura, a les 20 hores, el dimecres 24 de juny.

LA FISCALIA OBRI DILIGÈNCIES PENALS CONTRA ALFONSO RUS

La denúncia de STEPV prospera perquè la fiscalia troba indicis de delicte
STEPV ha rebut avui la comunicació del cap de la Fiscalia de l’Àrea d’Alzira on es notifica que ha decidit incoar diligències d’investigació penal i designat un Fiscal Instructor en resposta a la denúncia interposada pel Sindicat contra Alfonso Rus, president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva. La Fiscalia també ha decidit remitir les diligències d’investigació al Jutjat núm. 2 de Xàtiva per acumular-lo a les Diligències Prèvies núm. 604/09 en referència a la denúncia presentada per Escola Valenciana pel mateix motiu, d’acord amb l’article 773 in fine de la Llei d’Enjudiciament Criminal.

STEPV va presentar la denúncia davant l’Audiència Nacional de València el passat 7 de maig, que va decidir derivar-la a la Fiscalia d’Alzira. La decisió d’aquesta fiscalia confirma que hi ha indicis de delicte en les declaracions d’Alfonso Rus del passat 25 d’abril, en què insultava al professorat valencià per fer servir els termes normatius “aleshores” i “gairebé” i l’amenaçava de “rematar-los”.

El Sindicat també va exigir al president Camps que cesse immediatament a Alfonso Rus com a president de la Diputació de València i que dimitisca com a alcalde de Xàtiva. Ara que s’obriran diligències contra Rus aquesta exigència és més motivada encara.

El Sindicat també troba a faltar declaracions públiques del Conseller Font de
Mora desautoritzant les paraules de Rus i en defensa del professorat valencià
que el conseller representa.

La notificació de la fiscalia arriba just un dia després que Alfonso Rus es negara a retirar els insults al professorat en el plenari de la Diputació de València, a instàncies dels representants socialistes i de diverses mocions d’ajuntaments de la província.

D’altra banda, més de 30 centres educatius han fet arribar al Sindicat manifestos de protesta i de reprovació contra les paraules de Rus, fruit de la campanya encetada pel Sindicat per fer públic el rebuig del professorat i de la comunitat educativa a agressions tan greus d’un càrrec públic.

El Sindicat es congratula de la decisió de la Fiscalia d’Alzira i agraeix el suport dels centres educatius perquè les declaracions de Rus no queden impunes. Alfonso Rus no pot continuar representant la ciutadania de Xàtiva i de la província de València, que, com en tants altres punts del País Valencià, s’han manifestat pacíficament contra la política educativa del govern, exercint el seu dret a la llibertat d’expressió.

CONVOCATÒRIA DE LA PLATAFORMA NO AL MACROABOCADOR DE LLANERA

El proper dissabte, 20 de juny, a les 19:30 se celebrarà la volta a peu de Llanera de Ranes.

La Plataforma NO AL MACROABOCADOR DE LLANERA, ens convoca a un acte reivindicatiu a les 18:00 en Llanera.

L'objectiu és aconseguir crear un bon ambient festiu on els corredors i el públic puguen, al mateix temps que gaudeixen de la carrer, oposar-se de manera contundent a la instal·lació del macroabocador.

LA VERITAT SOBRE EL MACROABOCADOR DE LLANERA

RESUM SOBRE LES INSTAL·LACIONS DEL MACROABOCADOR PROJECTAT A LLANERA

(font: Dades extretes del Projecte presentat per FCC-Dimesa)

El projecte contempla dues Àrees diferenciades:


• L'Estació de Valorització (181.709 m2 o 218 fanecades)
• L'Estació d'Eliminació. (272.527,48 m2 o 330 fanecades)
• Xarxa viària i instal·lacions externes a les 2 estacions, i conduccions de lixiviats que afectaran a una superfície extra a la citada.


L'Estació d'Eliminació és on es produeix l'abocament de Residus, i per la seua grandària, equivalent a 40 camps de futbol reglamentaris (105 x 70m), a tots els llocs de la geografia esponayola s’anomena MACROABOCADOR.
ESTACIÓ DE VALORITZACIÓ


A la planta arribaran,
• els Residus Urbans en massa compactats
• Matèria Orgànica recollida Selectiva.
• Restes de poda, matalassos i voluminosos
• Animals morts
• Residus Sanitaris (!!)


En total entraran 180.000 Tones l'any, 16.000 camions l'any, les 24 hores del dia, 363 dies l’any. D'aquest total, s'aprofita:


Dels RSU (Residus sòlids urbans) mitjançant classificació mecànica, se salvarà una petita part de bricks, alumini i ferro. La resta anirà a l’estació d’Eliminació.


La matèria orgànica, seguirà la següent seqüència:
• Digestió Anaeròbia, produint Gas
• Cogeneració, combustió del gas creat per a generar calor per al tractament de lixiviats, i electricitat per a la Planta.
• Compostatge de la digestió resultant
• Transport de rebutjos a la instal·lació d'Eliminació.


De matalassos i voluminosos es recuperaran únicament metalls.
Els animals seran incinerats.
Els Residus Sanitaris aniran directament a l'Estació d'Eliminació (!!).


ESTACIÓ D'ELIMINACIÓ.


L'Estació d'Eliminació projectada és el que s’anomena MACROABOCADOR.


-Dimensions: 272.527,48 m2 (330 fanecades). Els 40 camps de futbol que comentem.


Arribaran:
• Rebutjos de la Instal·lació de Valorització 79.000 Tones/any
• Residus Sanitaris del Grup II 1.000 Tons/any (Són residus que per la seua naturalesa i composició són inerts o no especials, que no plantegen exigències especials en la seua gestió fora del centre, però dintre del centre poden ser de risc per malalts amb les defenses baixes i a més poden provocar ois o manies. S'inclou en aquest grup els materials de cures, guixos, robes i materials d'un sol ús tacats amb sang o secrecions).
• Llots, fangs procedents de Processos Industrials i neteges de Vials i Platges (es desconeixen més dades)
• Restes de voluminosos en contenidors de 30m3 (es desconeixen més dades)
En total 90.000 Tones/any

HUI DIJOUS, A LES 21:30 HORES, AL LOCAL DE LA SOCIETAT MUSICAL D'ANNA (plaça de la Alameda) NOVA REUNIÓ INFORMATIVA DE LA "PLATAFORMA NO AL MACROABOCADOR DE LLANERA", PER PROPOSAR NOVES ACTUACIONS I MOBILITZACIONS.

"PAGAR I PEGAR". Article de Jesús Puig

Quan el diputat popular —un tal no sé què Peral— rebutjà la proposta de Ximo Puig d´ajudes a la premsa, en lloc de balbucejar excuses d´escola de cagons, podia haver dit el que un cowboy a un altre en un famós western: «Tu estàs mort. El que passa és que encara no t´he matat». És a dir: La proposta està rebutjada. El que passa és que encara no l´hem votada. Perquè, com és públic i notori, el Consell no paga a qui pega. I qui paga mana. O, «nosaltres paguem, nosaltres decidim» que és en plural possessiu com el PP valora les ajudes a la premsa, segons el nacionalista Josep M. Pañella.Públic i notori, dic. Com a què fa una gavella d´anys que els periòdics amics són gallines dacseres picant en les mans del Consell. Posar-ne d´exemples és fàcil, perquè abunden. Com són temps de crisi estalviaré en tinta i només citaré el conveni premsa-escola, gràcies al qual «ABC» (a dotzenes), «El Mundo» (centenars), «La Razón» (milers) i d´altres (tropecents) omplin els contenidors de paper pròxims a les escoles. Una manera de pagar favors (posar sordina al cas Gürtel, per exemple) donant de menjar calent a l´Aliança d´Articulistes Antiprogres (la Triple A trompetera). Com que el diari que teniu a les mans no deu ser dels que admeten complicitats ni silencis, trobar-ne un exemplar entre la paperassa que s´apila en les sales de professors és gairebé tan difícil com trobar a València un aparcament a la plaça de l´ajuntament.Ignorar el pluralisme social, enviant als centres periòdics d´una marcada línia editorial, i, fer-ho a més contra la voluntat expressa de la comunitat escolar és —malgrat la seda amb què es pretenga vestir— un atac a l´autonomia d´escoles i instituts, així com al principi de neutralitat ideològica, essencial en una escola que ha d´educar per a una societat democràtica i plural. Consegüentment, procurar una distribució «equànime» dels periòdics als centres —tal i com proposava Puig—, és una idea que faig meua, i si no la signe és perquè no en tinc el copyright.

Article publicat al diari LEVANTE-EMV, el dimecres, 17 de juny de 2009.

"RESULTATS". Article de l'Enric Morera

Cal, en primer lloc una disculpa. He tardat massa en fer un xicotet balanç, un breu comentari personal i transferible sobre el resultat de les eleccions europees. Les reflexions no són estrictament meues. He parlat amb molta gent, amb els companys de l’Executiva Nacional, amics, coneguts, afiliats i simpatitzants. La setmana va començar amb un control rutinari a La Fe de la meua filla. Allà em vaig entrevistar amb la Plataforma per l’Hospital Infantil de la Fe. He tingut Comissió d’Afers Europeus, Executiva Nacional, Ple de les Corts, presentació del llibre de les empreses que van participar a l’Exposició Regional de 1909, pregunta al President Camps sobre finançament, reunió amb l’Associació Víctimes de la línia 1 del metro, reunió amb responsables de les empreses de doblatge, presència a la presentació Llegir en valencià de l’Editorial Bromera. Vaja que no he parat i això tampoc és excusa. Cal una reflexió acurada i amb profunditat. El resultat no és bo. És preocupant. Altra cosa és si amb la nostra capacitat, recursos i disponibilitat podríem obtindre uns millors resultats. La resposta és sí, però ens haurem d’espavilar. Podem i hem fer-ho millor. Ara no es tracta de tirar balons fora. El PP, en clau electoral és una maquinària poderosa i compacta. Ho gasten tot, fins al punt de prometre faena a un grup que va acudir al míting de la plaça de bous de València. Però faríem mal de menysvalorar la seua tècnica. Sols amb interventors i apoderats han mobilitzat a més de 20.000 afiliats i/o voluntaris. Nosaltres ho hem intentat i no ho hem aconseguit.

M’ho comentava ahir un llaurador que té parada al mercal Central de València (l’única possibilitat de sobreviure): “mai ha estat el camp valencià tan malament com ara i, malgra tot, el sector agrícola que jo conec vota el PP“. El seu discurs ha calat en amples capes de la societat valenciana. “La culpa és de ZP“ repeteixen una i altra vegada els dirigents populars de forma reiterada i unitaria. El PP té potents altaveus i mitjans públics que amplifiquen el seu posicionament. El nostre no arriba, i quan ho fa no és clar per a la majoria de la gent. Hem d’agafar una idea senzilla i matxucar-la. Tenim discurs local potent (no a tot el País) però no hem sabut tocar la tecla senzilla i emotiva per a comunicar què volem. Pot ser este siga el nostre primer handicap: quin producte oferim a la societat valenciana. És cert que competim en condicions desiguals i que la campanya s’ha fet (novament) en clau estatal i de revàlida per a ZP o Rajoy. Però este fet, tot i ser cert, no explica la nostra crisi de resultats. Ha guanyat el PP a Espanya i ací per golejada. No sóc sociòleg però crec que és evident que el Govern Central, el Govern de ZP és un autèntic bluf. No té ni idea de la situació de crisi ni d’oferir solucions. Han fet una campanya ridícula, de bons contra dolents i cap idea. I la crisi és ben evident i al País Valencià més forta encara. Hi ha por al futur. Por a la desocupació. Hi ha incertesa. Som la primera generació que som conscients que els nostres fills viuran pitjor que nosaltres. I ací és, des del meu punt de vista on els partits que han oferit valors de seguretat han guanyat. Ací i a la resta d’Europa. És una paradoxa que els resultats premien als creadors de la crisi global. Guanyen els neocons, desregularitzadors i ultra-liberals.

Sincerament esperava uns millors resultats. Hi havia elements per a creure-ho. Les mobilitzacions ciutadanes durant la tardor i la primavera a favor de l’ensenyament públic o la gravíssima crisi econòmica i social mentre el govern valencià continua balafiant recursos amb los Grandes Eventos “Especial Events”. La vitalitat dels sectors civils del valencianimse, ja siga en trobades per la llengua, la música o la reivindicació territorial. Ens hem reunit en centenars d’associacions i grups que pateixen les conseqüències de la política del PP. Tot este moviment, pensava i pense, s’ha de traduir electoralment. En clau interna, el BLOC ha realitzat un congrés de renovació d’idees i equips. Mentre que el PSOE valencià, de la mà de Jorge Alarte encetava una marxa d’aproximació al PP, una deriva centrista i centralista. Un projecte cada dia més dirigit pel comandament a distància de la galàctica Leire Pajin. L’últim episodi votar junt al PP contra l’informe Auken al Parlament Europeu. És a dir, hi havia elements que ens indicaven un possible increment de resultats davant un PSOE incapaç. Fa cins anys el govern de ZP treia les tropes d’Iraq, ara el PSOE pacta amb el PP al País Basc i Navarra. Hi havia una conjuntura més propícia. L’oposició sensata, amb rigor i idees a les Corts Valencianes ajudava a esta sensació. A més els nostres candidats, i vull concretar-ho amb Enric Nomdedéu, ha xafat el País amb un discurs valencià de solució de problemes. El posicionament és bo però, segurament, no ha arribat amb la intensitat i força que calia. Necessitem potència i profunditat. En una proporció molt elevada ha estat la població de major edat els qui han anat a votar. Els joves, per simplificar, s’han quedat a casa. En dos ocasions, en esta setmana, he escoltat de gent poc sospitosa “tots els polítics sou iguals”. I es podria afegir, “total per tres trages tot este embolic“?. Alguns diuen, crec que amb raó, que el cas Gürtel ha servit per a mobilitzar els electors popular. Ja dirà la justícia. Nosaltres hem demanat a les Corts informació, transparència i documents. No hem trobat resposta.

Ara vindran les eleccions Autonòmiques i Municipals. Queden, si no hi ha avanç electoral, dos anys. “I ara què?” em pregunten alguns afiliats. No hi ha una resposta fàcil. És clar que no podem perdre el temps. El camí està marcat per les resolucions del passat congrés: hem de liderar la construcció de l’Espai Valencià de Progrés. Unir a tots els que vullguen construir el País Valencià. Cal treballar amb mètode. Saber en què hem fallat i què cal corregir. Sumar i cooperar. Unir esforços i voluntats.

ENRIC MORERA EN LA CREMÀ DE LA FOGUERA DE SANT ONOFRE

Enric Morera, Secretari General del BLOC i diputat a les Corts Valencianes per COMPROMÍS, va estar en la cremà de la foguera de Sant Onofre convidat pel nostre col·lectiu local i acompanyat durant un sopar popular per simpatitzants i militants de la població i de la comarca.

EL COL·LECTIU LOCAL DEL BLOC S'ADHEREIX A LA PLATAFORMA CONTRA EL MACROABOCADOR DE LLANERA

El col·lectiu local del BLOC de l’Alcúdia de Crespins donem suport a aquesta Plataforma Cívica i volem manifestar la nostra oposició frontal al MACROABOCADOR DE LLANERA DE RANES per les raons següents:
1. L'elecció d'aquest emplaçament, deixant de banda la resta de terrenys considerats aptes dins de l'Àrea de Gestió, no està justificada per motius tècnics ni econòmics, ja que incompleix el criteri fonamental de Proximitat a l'Origen de Producció de Residus (el 70% de la producció de residus procedeix de les comarques de La Vall d’Albaida i La Safor).
2. Evidenciar que, enfront del que alguns presumeixen, NO EXISTEIX ACCEPTACIÓ SOCIAL, NI MUNICIPAL en les localitats de La Costera i La Canal per a acollir el MACROABOCADOR per a 500.000 habitants, ocupant 300 fanecades i entre 2 i 5 km d’Estubeny, Anna, Énguera, l’Alcúdia de Crespins, Cerdà, Llanera, Rotglà, Canals,Torrella, Sallent i Xella.
3. Tal i com contempla la Llei 10/1998, les Entitats Locals tenen la possibilitat d’elaborar els seus propis plans de gestió de residus urbans i, en aquest cas, fem una crida a les mateixes perquè defensen la creació d’abocadors raonables per a les comarques centrals anomenades al punt 2.
4. Lamentem igualment que, en contra de les Directives Comunitàries actuals, el Pla no fixe objectius ni de Prevenció, ni de Reducció de Residus.

Si voleu més informació aneu al blog de la Plataforma: http://noalmacrovertedero.wordpress.com/ i podreu aconseguir documentació i fulls per arreplegar signatures. A més a més podreu trobar les novetats i les notícies al voltant d'aquesta important qüestió.

CRÒNICA D'UNA MORT ANUNCIADA

En la darrera assemblea del Consell Municipal d’Espoprts de l’Alcúdia de Crespins, que fou celebrada fa uns dies, els presents ja van poder constatar tota una série de “coincidències” insòlites i inexplicables en la planificació d’activitats (si pot anomenar-se així l’actual desgavell que regna ara en la Regidoria d’Educació Cultura i Esport).
Parlem de la programació per al mateix dia, 20 de juny, de la trobada d’Escoles de Futbol, per una banda, i les “24 Hores de Futbet” per l’altra, amb les conseqüents molèsties d’organització i espai comú per als uns i els altres que hauran de compartir instal·lacions com serveis i dutxes demanant el torn (estem parlant de 14 equips i vora 600 participants!). Parlem també de la coincidència en la mateixa vesprada del 6 de juny del Lliurament de premis del Certamen Literari anual de l’associació cultural “La Garrofera” i la “Volta a Peu” a l’Alcúdia. Qui participe de la Volta, on es preveu la participació de més de cinc-cents corredors de molts pobles i comarques veïnes, no podran acudir a l’espectacle i entrega dels premis literaris que any rere any convoquen a escriptors mallorquins, catalans i valencians. O a l’inrevés. I, aprofitant l’assemblea del Consell, també es va parlar de la coincidència de la Matinal Motera amb les populars festes del carrer de Sant Francesc.
Una mateixa regidoria, Cultura i Esports, mitjantçant el concurs del Consell Municipal d’Esports, és la responsable de coordinar tots aquest actes. No pot alegar-se improvisació perquè tots els actes han estat anunciats amb temps més que suficient (en alguns casos, amb sis mesos per davant).
Però si, per contra, algun pensa que la coincidència ve povocada per la “gran quantitat” d’actes esportius i culturals que s’hi celebren a l’Alcúdia caldrà aclarir-li que, fora de les festes majors i patronals, afegint les de Santa Cecilia al novembre, ja no s’hi celebren altres activitats de major resó que les anomenades al principi.
No obstant això, ens preocupa i molt, el que s’entreveu rere totes aquestes coincidències: buidar de contingut i deixar morir per etapes el Consell Municipal d’Esports anul·lant l’objectiu pel qual va ser creat.
En la legislatura anterior vam constituir el Consell sobre la base d’unes quinze entitats esportives. Es va fer per aglutinar a totes aquestes entitats, coordinar les seues activitats, col·laborar els uns amb els altres segons disponibilitats i necessitats, compartint els mitjans disponibles i donant veu, per igual, a tots en les assemblees. Poques famílies del poble seran les que no tenen algun membre representat en el Consell. Creàrem l’organisme de major representació del poble i ho férem amb il·lusió, amb els carnets d’esportista i els descomptes en tendes col·laboradores; recuperàrem les gales anuals amb homenatges a proposta de les entitats; adquirírem materials polivalents, samarretes i gorres del Consell; es repartiren amb cost zero, tanmateix com un butlletí esportiu amb la col·laboració dels estudiants del nostre IES “El Campet” i sufragat a base d’sponsors comercials —cosa que ja ha passat a millor vida—Amb la nova legislatura tot va canviar.
D’entrada desaparegué el bàsquet, que portava dos anys de reconeguts èxits i tot sense que des del Consell es moguera un dit, —com fa poc ens recordava un dels pares de les xiquetes—, les assemblees s’hi convoquen ara d’any en any, sense cap continuitat ni vigència lògica dels temes; ni tant sols es lliura una acta de l’anterior convocatòria amb temps suficient per poder recordar allò tractat i ara cal afegir la destrellatada i mala organització del calendari d’activitats que comentàvem a l’inici d’aquest escrit.
En l’última assemblea un dels assistents demanà que qui sol·licités les instal·lacions esportives municipals sense pertànyer al Consell hauria de ser considerat darrere de les entitats membres que en formàven part, a la qual cosa el coordinador d’esports va dir que no, que tots tenien el mateix dret, el que dóna peu a una sola lectura: si tots tenim el mateix dret el Consell, doncs, no cal, llevat que es vulga fer servir per a fer el paperot de “govern democràtic” –o morrocràtic- una vegada a l’any i prou. El que diem al principi: una mort anunciada.

EL BLOC MANTÉ LA SEUA BASE ELECTORAL EN UNA CAMPANYA MOLT POLARITZADA PELS PARTITS CENTRALISTES

Enric Morera agraeix l'esforç d'Enric Nomdedéu en esta campanya i recorda que Ramon Tremosa "també serà la veu dels valencians i valencianes a Europa".

El secretari general del BLOC, Enric Morera, ha declarat que els resultats electorals del BLOC "indiquen que mantenim la nostra base electoral, que tenim uns votants fidels que creuen en el projecte del BLOC com a única força política possible de fer un valencianisme positiu i un espai valencià de progrés, malgrat una campanya molt polaritzada pels grans partits centralistes que no deixen espai a les veus crítiques".

Segons Morera, "en este difícil panorama, és d'agrair als més de 18.000 valencianes i valencians que han confiat en el programa del BLOC i en el missatge de l'única força valenciana i valencianista, que no s'agenolla ni davant de Madrid ni de davant de ningú". Morera ha mostrat el seu públic agraïment a Enric Nomdedéu, "per la seua dedicació i esforç, per entregar-se de una manera total en la campanya i per recórrer el País de nord a sud explicant el que volem defensar a Europa".

El líder valencianista també ha recordat que la colació en la qual participava el BLOC, Coalició per Europa, ha aconseguit situar-se com la tercera força política de l'estat i la presència de Ramon Tremosa al Parlament Europeu, "és una presència que garanteix la defensa dels interessos dels valencians".

Per a Morera, "estos resultats ens tenen que encoratjar a totes les persones que estimem la nostra terra, als qui ens sentim compromesos amb el passat, el present i el futur del nostre País. Ara és el moment de sumar, de fer BLOC, de reconstruir un país en el que sols creiem nosaltres, no ens enganyem, perquè nosaltres abans que tot som valencianes i valencians i estem orgullosos de dir-ho".

"Demà, el BLOC serà el partit que continuarà defensant el valencià, l'agricultura, el medi ambient, els drets socials, les llibertats nacionals, l'ocupació, la indústria i la transparència de les institucions públiques valencianes", segons Morera qui, a més, ha afegit que "és difícil competir amb les maquinàries de màrketing que netegen la cara dels qui no ho fan bé, i per això agraïm més que mai que més de 18.000 persones confien en nosaltres i en el nostre projecte polític".
Menu

20 RAONS PER VOTAR BLOC EL DIUMENGE 7 DE JUNY

1. Perquè podrem defensar la nostra identitat i els nostres interessos de manera directa a Europa.
2. Perquè nosaltres defensarem el País Valencià sense passar per Madrid a demanar permís.
3. Perquè el País Valencià siga decisiu a a Europa.
4. Perquè el País Valencià es puga presentar a Europa com una nació i no com una regió.
5. Perquè, en clau valenciana, tenim projecte, programa, propostes i solucions per eixir de la crisi econòmica.
6. Perquè nosaltres hem fet una campanya en positiu, d’arguments.
7. Perquè Zapatero aposta per Andalusia, el PP, per Madrid. Només el BLOC aposta pel País Valencià.
8. Perquè oferim il·lusió i esperança per fer un País Valencià millor.
9. Per iniciar el canvi que el País Valencià necessita.
10. Perquè votar el PSOE és votar Magdalena Álvarez i Inés Ayala, que no volen el corredor mediterrani.
11. Perquè ni Garcia Margallo (PP), ni Perelló (PSOE) ni Meyer (IU) han fet ni faran res en favor del País Valencià al Parlament europeu.
12. Perquè necessitem un partit valencià fort davant d’un PSOE i un PP disposats a pactar per fer fora els partits nacionalistes del poder i les institucions.
13. Perquè enfront de l’espanyolització i la bipolarització de PSOE i PP, el País Valencià!
14. Perquè defensem Europa i els valors que representa.
15. Perquè no podem donar el vot a aquells que només utilitzen el País Valencià per als seus interessos electorals.
16. Perquè PP i PSOE no defensaran el valencià a Europa.
17. Perquè el País Valencià no ha de servir per salvar les eleccions i la mala gestió a Zapatero ni ser el trampolí de Rajoy per arribar a la Moncloa.
18. Perquè aquestes eleccions també s’han de plantejar en clau valenciana i no en clau espanyola com volen PSOE i PP.
19. Perquè només el BLOC defensarà una millora de les infraestructures valencianes a Europa que permetrà al país dotar-se de noves oportunitats de creixement, de riquesa, de llocs de treball, de progrés, i per tant, de futur.
20. Per regeneració ètica i democràtica.

NECESSITEM EL TEU SUPORT

Amics, amigues:

Volem manifestar-vos la nostra preocupació per l’actual situació que travessa el nostre poble i el nostre país. Tot i que molts solen definir-se contraris (fins i tot visceralment) sobre el fet de la política, creiem que cal fer un pas endavant i involucrar-se directament. La situació demana que tots fem aquest pas endavant. Amb una crisi econòmica com no es recorda en molts anys. Amb una manca d’idees i de preocupació per la ciutadania. I sobretot, amb uns governs valencià i espanyol, altament ineficients, especialment greu el cas del Govern valencià, inexistent, renunciat.

El proper 7 de juny tenim l’oportunitat democràtica de dir prou, de manifestar el nostre descontent i els nostres desitjos de llibertat a les urnes, que és l’única manera eficaç de mostrar descontent o adhesió a una causa i que hi haja resultats efectius.

El proper 7 de juny ens hi juguem qui defensarà el País Valencià a Europa, qui serà la nostra prioritat o els qui ja han dit que a Europa no es va a defensar el País Valencià. El 7 de juny decidirem a les urnes si el País Valencià mereix o no una veu pròpia a Europa.

Per tot plegat, a banda d’agrair-vos el suport donat us convidem a fer un darrer esforç: l’esforç de recollir el vot, posant-te en contacte, presencial i virtualment, amb el teu entorn familiar, d’amics, veïns, coneguts… per demanar-los el vot per totes aquestes causes.

MÉS ENLLÀ DE "RIO BRAVO". Article de Jesús Puig.

Si vostè és dels que creuen que les comparacions són odioses, pot estalviar-se la lectura d´aquest article. Si, pel contrari, creu que són necessàries perquè il·lustren una situació i marquen paral·lels, pot continuar llegint. Feta la presentació, vaig al gra, que es fa tard. Com sap, del cas Gürtel se n´han fet dues versions. Una s´hi roda al TSJ de Madrid, i l´altra al TSJ d´ací. Allà, els imputats ixen del jutjat amb fiances milionàries. Ací, sense mesures cautelars i més contents que unes pasqües: «Estoy satisfecho y muy contento», digué Camps després de declarar. Alegria que comparteixen els testimonis: («Estoy encantada, como todos», diu una; «He salido tranquilísima, igual que entré», diu una altra; «Fenomenal, mi declaración ha durado lo previsto», afegeix un tercer). Vaja, que qualsevol diria que una imputació o una citació judicial de tant en tant són una vertadera benedicció. Quan jo siga major, vull ser ­imputat de professió.Però calla que, si hi ha una qüestió on la comparació s´imposa, és en la doble vara del PP. A Madrid, suspèn de militància els imputats; ací, els acull amb serpentines, globus i confeti. Versió dramàtica front a versió Walt Disney (o versió perruqueria, per allò dels chismes sobre vestimentes). Hi ha un proverbi turc (així me l´han venut) que diu: qui obri la porta al delinqüent o és un inconscient o és un còmplice. Això s´aclarirà (o no) dels tractes amb el Bigotes (individu més conegut pel malnom que pel nom). Però això, que judicialment quedarà com quedarà, en política hauria d´estar penat.Sabem per les pel·lícules de l´Oest que la persecució de facinerosos acabava en el río Bravo, frontera natural entre Estats Units i Mèxic que els servidors de la llei no podien traspassar. Si comparem el que passa a Madrid amb el que passa a València, qualsevol diria que entre ambdues autonomies hi ha també un río Bravo. I res més per ara. Que tot acabe bé, és a dir, fent-se justícia; com a les pel·lícules d´abans.

Publicat al diari LEVANTE-EMV, el dimecres, 3 de juny de 2009.

ENTREVISTA A ENRIC NOMDEDÉU AL CANAL 9/24

SI VOLEU VEURE L'ENTREVISTA A ENRIC NOMDEDÉU QUE LI FEREN EL DILLUNS AL CANAL 9/24, SEGUIU EL SEGÜENT ENLLAÇ: http://www.rtvv.es/alacarta/princiv_eleccions.asp?idioma=0&id_video=1002