"NO OBLIDEU LA IMATGE". Article de Josep Manel Vidal

No, no sóc jo el que hi apareix aquesta vegada a la fotografia que obri l'article, (afortunadament!). Molta gent ja l’haurà conegut. És Vicente Parra, president del Consorci, aquesta institució que s’ha fet tristament popular perquè ens ha encolomat el macroabocador a la nostra comarca. I la imatge, que he "furtat" de l’àlbum de CONEIXER CANALS, correspon a la sessió que es va celebrar a la Mancomunitat de Gandia mentrimentres a les portes del mateix edifici un miler llarg de persones ens manifestàvem per deixar ben clar el nostre rebuig envers la instal·lació. L’he triada perquè vull que s’hi fixeu en la seua expressió. No és l’única fotografia que he aconseguit del mateix dia.

Vicente Parra és un polític. Això vol dir un representat de la voluntat de la ciutadania. Algú que gestiona mirant els interessos del poble principalment, el bé general, allò que ens és comú. La protesta airada que puja del carrer hauria de ser, doncs, motiu de profunda preocupació. Hauria de fer-lo dubtar sobre la idoneïtat de la seua decisió. Però aquell dia Vicente Parra no mostra cap tipus de contrarietat. El seu rostre no té aquell posat de circumstàncies. No sembla disgustat, no li afecta que siguem allí, contraris al seu desig. No està pensarós, mirant de com superar el moment. No té la sensació de viure un moment difícil. El seu rostre és la imatge pura, dura i manifesta de la satisfacció i de la prepotència.

Perquè ell no se sent representant de res només que d’ell mateix. Ell no gestiona. Ell mana. Vicente Parra exerceix el poder i se’n riu dels que li demanem que diga que no. Ell se sent superior. Nosaltres no som res. Som una excentricitat, una anomalia, una curiositat que li provoca el riure, que el diverteix fins i tot. Ell es mou amb el seu somriure per tota la sala, com si el que anés a discutir-se fos tan lleuger i superficial com la ubicació d’un sopar de fi de festa. Satisfet de moure’s entre fidels a la seua filosofia intransigent. Sabedor de que disposa d’una majoria obedient en el seu món amb la voluntat degudament comprada.

Mireu bé la seua imatge. Vicente Parra no ens representa. Vicente Parra se’n fot de nosaltres. I amb aquest somriure burleta ens diu que la seua voluntat pesa més que la nostra i que ara, malgrat el nostre disgust i com qui no vol la cosa, ens converteix en un pou de merda. No oblideu la imatge.

INFOBLOC Juliol 2009

Infobloc Juliol 2009 -

"VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!". Article de l'Enric i el Josep Manel Vidal

Les valoracions que fa el senyor Vicente Garcia Roselló en la darrera “Palera” farien riure si no resultaren tan patètiques. Suposem que formen part de l’estratègia “d’aproximació” que tenen encetada amb nosaltres per arribar a algun acord. Doncs li hem de dir que ho fa tan malament com quan va ser regidor d’Hisenda de l’Ajuntament. Afirmar que no tenim arguments polítics per a justificar la nostra abstenció en la constitució de l’Ajuntament quan ell només romanceja i no n’aporta cap ni un, té delicte. I el que resulta més increïble: ens fa culpables de que hi haja “PP per a rato”, precisament ell, que va ser un dels responsables econòmics en l’època que es va crear el forat negre del nostre Ajuntament. Una immensa hipoteca que està sent un autèntic llast per a les possibilitats de desenvolupament del nostre poble. I que després va tenir la “genial” pensada d’encapçalar les llistes del seu partit en la legislatura següent, el que va propiciar per primera vegada que el PP arribés al poder amb majoria absoluta. Què ens ho diga ell, precisament, que amb la seua nefasta gestió i la seua curta estratègia política va posar un pont de plata a la dreta del nostre poble és que dóna ganes de riure. I li ho diuen dues persones que de menudes corríem pels carrers d’aquest poble, i jugàvem i hem crescut i hem vist com els qui s’omplien la boca de “servici al poble” l’única cosa que han sabut fer ha segut apamar el territori per després vendre-se’l a trossets per a major glòria dels seus principis de butxaca. Per cert, no l’hem vist a la fotografia del curs de l’Escola Ernest Lluch. Quina llàstima! Perquè hauria de ser d’assistència obligatòria per a persones com vostè, senyor Garcia, si més no per recordar-li que, segons en quines circumstàncies s’ha de tindre una miqueta de vergonya.

MARXA CONTRA EL MACROABOCADOR DE LLANERA

La premsa (en general), mitjançant articles de diversa “intencionalitat” va fent un degoteig de notícies clarament dissuasòries perquè l’ambient aconseguit fins ara contra el macroabocador de Llanera es refrede a poc a poc. S’ha dit que els tècnics ja havien donat el seu vist-i-plau al projecte i que el consorci havia votat per unanimitat, i això no és veritat. Tot per fer creure al personal que ja estava l’assumpte dat i beneït. La famosa reunió del consorci se celebrarà el proper dilluns 27 de juliol i presumiblement serà a Gandia, de matí, perquè la distància i l’hora resulten un entrebanc per als qui anem a manifestar-nos a les portes i demostrar així el nostre rebuig. Ara més que mai hem de deixar clara l’oposició de les comarques de La Canal i La Costera i reclamar trellat i transparència.
El diumenge, fruit de la convocatòria de la Plataforma, vora 300 persones feren una caminada fins els paratges que volen desfer per instal·lar l’abocador. Un immens paisatge natural que desapareixerà irremeiablement si no som clars i contundents en la nostre reivindicació. Allí Toni Beneyto i Xavier Delgado, membres de la coordinadora de la Plataforma ens explicaren la desfeta que hi ha projectada. Després ens aplegarem al miler de manifestants que ens esperaven a Llanera davant l’ajuntament. Al poble no li calgué posar Canal 9 per assabentar-se’n de la nostra presència, ja que fou suficientment reivindicativa i sorollosa.
Us deixem algunes imatges

"Carta oberta al senyor Xavier Simón". Article publicat al diari LEVANTE del dissabte 18 de juliol de 2009

Diu el senyor Xavier Simón que per demostrar que el BLOC de l’Alcúdia de Crespins és d’esquerres hauria de pactar (ara mateix, ja!) amb el PSOE. Amb aquesta afirmació es desprèn que el PP de Canals o el del País Basc són esquerra “pata negra”.
El dimarts 14 de juliol, utilitzant la premsa, es va falsejar la realitat donant a entendre que ja s’havia arribat a un pacte per llevar-li l’alcaldia al PP. Tot i que el senyor Simón li digué en privat al nostre Secretari Local que allò havia sigut “cosa de la premsa”, res ha dit després per desmentir-ho, perquè així ho va vendre a la seua assemblea. Va vendre fum. Va mentir als seus militants.
Les seues presses es basen, entre altres motius, en què s’han produït queixes per irregularitats en la selecció de les persones per a un taller de treball. Cal dir que del procés de selecció s’encarregà la Mancomunitat i nosaltres, en el últim Ple, ja vam demanar a l’equip de govern que estudiara dites queixes. De moment se’ns ha contestat que estava inclòs en el taller “certa persona” que no s’havia presentat el dia de l’entrevista. ¿Es refereix a això el senyor Simón? Si vertaderament té coneixença d’irregularitats, no s’ho pense, denúncie-les, siga responsable i deixe d’atiar rumors i enveges personals entre els ciutadans fent manifestacions irresponsables en la premsa.
També addueix altres motius, com ara un fet ocorregut fa any i mig! L’acusació a una regidora del PP per haver “extraviat” un expedient de dependència amb intenció de retardar el seu tràmit, amb la connivència d’una funcionaria local. De tots és sabut que en el seu dia res va poder ser provat i que la funcionària en qüestió va declarar per escrit no haver rebut cap directriu en aquest sentit. D’haver sigut nosaltres al govern en lloc del PP sí que haguérem denunciat, però al calumniador per desacreditar al personal de l’ajuntament a través d’un vulgar muntatge, on no van faltar els aplaudiments de burlesca del senyor Egido en el Ple posterior, i la ploguda d’insults al nostre portaveu municipal que vostè no va condemnar perquè hi havia implicades persones del seu grup convenientment manipulades. Afortunadament vam rebre la solidaritat de gent de tots els signes polítics, inclosa gent del PSOE local i comarcal —avergonyits d’aquella conducta indigna—, amb una sensibilitat noble i d’esquerres que vostè desconeix.
Finalment, també parlen de l’elevat cost de l’Escola d’Estiu i la descoordinació de l’àrea d’esports que no són noves d’enguany i que nosaltres ja hem denunciat. Aleshores, si tot ve de lluny, què motiva ara les presses? Nosaltres tenim cada vegada més clar que els interessos personals i partidistes.
El que tampoc entenem és com pot estar demanant-nos un pacte mentrimentres no para de carregar contra nosaltres oferint un espectacle vergonyós al poble que només beneficia al PP. Tota una mostra d’irresponsabilitat per la seua part.
Deixe al personal tranquil, senyor Simón, tant a la gent bona i honesta del seu partit com a la del nostre i al poble sencer. Ara toca treballar per altres coses, com ara impedir que ens convertim en el pouet de tot el fem del País Valencià. Nosaltres no direm ni una sola paraula més fins el setembre vinent.

COMUNICAT DE PREMSA DEL BLOC DE L’ALCÚDIA DE CRESPINS

En relació a la notícia apareguda al diari LEVANTE, del dimarts 14 de juliol, el BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ de l'Alcúdia de Crespins vol manifestar el següent:

1. La reunió del passat dijous 9 de juliol mantinguda amb el portaveu i secretari general del PSOE, el senyor Xavier Simón, fou simplement un acte de cortesia política.

2. En aquesta reunió, les úniques dues coses que se li van comunicar al senyor Simón van ser que, si tenia cap proposta que fer-nos, que ens la passara per escrit, cosa que encara no ha fet, i que, en qualsevol cas, el BLOC no la començaria a valorar, com a mínim, fins el mes de setembre.

3. Que el BLOC es troba ara mateix immers en donar total suport a la Plataforma contra el macroabocador de Llanera, que és el que realment preocupa a la gent del nostre poble, i no el futur polític del senyor Simón, cosa que solament li preocupa a ell mateix.

4. Que des de la proposta de pacte a la que es fa referència, han passat 15 mesos, durant els quals no solament no hem rebut cap resposta formal, ni a favor ni en contra, sinó que hem segut objecte dels seus continus atacs qüestionant el nostre treball i posant en dubte els nostres principis ideològics, els quals ara, de sobte, semblen compartir i trobar coincidents.

5. Que el senyor Simón i el senyor Egido no han dimitit, ni presentat la seua dimissió i que en tot cas caldrà esperar que això es produïsca per a que després puguem iniciar un diàleg.

6. I que no entenem a què responen ara tantes presses quan s'ha deixat perdre quasi mitja legislatura. ¿A qui interessa en realitat arribar a un acord en 24 hores: al poble, al PSOE local o al provincial?

ÈXIT DE CONVOCATÒRIA EN LA MANIFESTACIÓ A XÀTIVA

Què alguna cosa es mou a les comarques de La Costera i de La Canal ho prova la gran quantitat de gent que va omplir el trajecte entre la plaça de l'Espanyoleto i l'Ajuntament de Xàtiva en manifestació, convocada per la Plataforma NO AL MACROABOCADOR DE LLANERA, mostrant el seu rebuig a la instal·lació. Suposem que les autoritats, entestades sempre a menystenir la força dels qui s'oposen a les seues decisions menys populars, diran que no van passar d'un grapat, però els qui en sabem del temps i de l'espai, podem assegurar que vora dues mil persones s'aplegaren en l'esforç comú de deixar clara la seua postura. I el més interessant de tot era poder comprovar com alguns, declarats votants de la dreta, es deixaven veure sense complexes al bell mig de la gentada. L'organització pot estar ben satisfeta perquè l'acte fou un rotund èxit, tot i que ací no acaba la cosa. És necessari mantenir les mobilitzacions i les convocatòries. El moviment, tot i ser creixent, cal que trobe ressò en tots i cadascun dels pobles de les dues comarques que comparteixen veïnatge i problemàtica. Resultava francament esfereïdor veure com els veïns de Xàtiva s'ho miraven tot amb certa incredulitat i escepticisme, com si aquella moguda insòlita no anés amb ells. Alguns dels espectadors, fins i tot, preguntaven el per què d'aquella protesta i, després de ser-ne assabentats dels motius, es declaraven preocupats per la cosa, el que deixa ben clar que cal un esforç d'informació major en la ciutat que acull la seu del consorci.

S'han pogut veure un bon grapat de fotògrafs que, suposem, deixaran constància del que diem. Hem trobat a faltar, això si, més que les càmeres de Canal 9 —que obeeixen fidelment les consignes del poder i actuen només com als seus propagandistes—, a les càmeres de Canal La Costera. Els audiovisulas casolans, cada vegada són menys lliures i el dret de la informació passa, pensem, primer per caixa. No hi ha patrocinador, no hi ha notícia. Tota una declaració de principis.

Us deixem ací algunes de les imatges que hem pogut prendre de la manifestació.

EL BLOC DENUNCIA LA GESTIÓ DE L’ESCOLA D’ESTIU

El diari LEVANTE de la setmana passada feia públics els preus de les diverses escoles d'estiu de la nostra comarca i proximitats, deixant ben clar que les més cares eren les de La Llosa i Ontinyent, amb un preu de matrícula de 125 euros al mes. El grup municipal del BLOC de l'Alcúdia de Crespins volem afegir que la més cara, en diferència, és la de la nostra població, amb un preu de matricula de 160 euros al mes.

Durant la nostra gestió, l'escola d'estiu va aconseguir reunir a 117 xiquets, amb 13 monitors-professors que oferien una ràtio inferior als 10 xiquets per monitor, i tot això per 22 euros la quinzena (no els 80 d'ara).

El Partit Popular en el govern sempre ha desestimat el nostre model argumentant que nosaltres no pagàvem la seguretat social dels treballadors contractats. Argument que han fet servir per a incrementar el cost. I volem deixar ben clar que això no és veritat.

Els nostres monitors cobraven 190 euros per tres hores diàries en dues setmanes que, dividit pels 10 xiquets eren 19 euros, més 3 euros de materials. Si adaptem els costos a raó de 4 hores, 253 euros per monitor, més un 40% de la seguretat social (101 euros), fan un total de 354 euros. Si els repartim entre els 10 xiquets, i afegim els 3 euros pel material, fan un total quinzenal de 38,4 euros per xiquet. ¿Com es justifica doncs els diners que es cobra de més fins als 80 euros que actualment es demanen?

Nosaltres parlem d'un model social i popular on l'Ajuntament no posa un sol euro, només administra els diners dels ciutadans en funció d'uns costos ben reals i ben justificats. Llavors, ¿per què se li ofereix la gestió a una empresa privada (directa i familiarment relacionada amb el coordinador d'esports de l'ajuntament) superant en més del doble les despeses amb la finalitat d'obtenir bons beneficis? I uns quants apunts més, ¿per què va rebutjar l'empresa la possibilitat de treball (i abaratiment) que suposaven els becaris de la Diputació?, ¿qui paga els excel·lents cartells que s'han repartit per la població? ¿Qui els ha distribuït? ¿Qui posarà els locals per a la realització de les activitats?

¿De què ens serveix un ajuntament que deixa la seua funció social en mans d'interessos empresarials que només busquen el benefici econòmic, mentre els nostres xavals han d'anar-se'n a altres poblacions a la recerca d'una millor oferta?

Només han de comparar la matrícula durant la nostra gestió: 117 alumnes. Actualment només 20. Significatiu i lamentable.

'El Mundo' per un forat. Article de Vicent Sanchis

Interessantíssim l'editorial que publicava ahir El Mundo per un forat sobre el cas Francisco Camps. Un cas com un cabàs. El jutge ha desatès la versió del president de la Generalitat Valenciana en la trama del Tio del Bigot i ha considerat que hi ha prou indicis delictius per imputar-lo. El Mundo se'n feia creus i es declarava estupefacte per l'aplicació de l'article 426 del Codi Penal, "surrealista" i "absurd", i pel "penós calvari" que haurà de patir Camps només "per culpa de quatre vestits". Llegir aquest diari, de tant en tant, en dosis no excessives, serveix per prendre la temperatura al seu director i al PP, que sovint es confonen per la voluntat del primer que així sigui. Quan aquests senyors declaren algú l'enemic, "només quatre vestits" es poden convertir en un "penós calvari periodístic", als quals es van acumulant cada dia, en forma de serial, els mitjons, la samarreta i els calçotets. Fins a l'extenuació. Però, esclar, ara el cas Camps, un cas com un cabàs, no interessa ni a El Mundo ni al PP. Pot desestabilitzar el partit en el seu graner més sòlid. Aquesta gent, que tant presumeixen de cosmopolitisme i fins i tot d'haver-ne après ofici als Estats Units, haurien de recordar el cas Clinton. Una mamada -amb perdó- pot acabar amb un president. Com quatre vestits. Perquè el problema no és ni la becària ni el sastre. El problema és mentir.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Dimecres, 8 de juliol del 2009

“LÈXIC JURÍDIC” Article d’Enric Nomdedéu

Des que la política apareix en la secció de Tribunals, per entendre alguna cosa cal estudiar dret. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua va editar el 2006 un interessant vocabulari jurídic, on diu:

"La terminologia jurídica, si bé és pròpia d'especialistes en dret, en la mesura que es projecta globalment sobre l'activitat administrativa, adquireix en gran part un caràcter general, pel fet que les administracions públiques han d'establir una comunicació eficaç amb el conjunt de ciutadans." I tant que sí. He fet un recull de lèxic, que queda lluny de ser exhaustiu, però sí que és d'uns freqüent, sobretot, quan vols entendre el que li passa al pressumptament Molt Honorable President.

Compravenda, és l'acte jurídic construït per dos actes diferenciats adquirir i abonar Si no es dóna el segon concepte, aleshores, n'apareix un altre, impagat. Això és important que ho entenguen el President Camps i el Diputat Costa. Quan no pagues es produeix l'agraïment (te quiero un huevo, amiguito...que ja em perdonaran em porta sempre a pensar en aquella escena de Torrente al cotxe amb el tarat que tenia de passant). És evident que l'acusat, o l'imputat tenen dret a apel·lar a la presumpció d'innocència, per exemple (que no vol dir que calga anar a pelar als que l'acusen). Tampoc no cal confondre avalar les declaracions del President amb fer un avalot a les portes dels jutjats patrimonialitzant els símbols valencians. La Cambra és el lloc on els aforats haurien de donar explicacions públiques, fins i tot abans que siguen cridats a declarar via judicial, se li'n diu compareixença, i és pròpia del càrrecs electes. Per cert no s'ha de confondre elecció amb exculpació o absolució.
Comptabilitzar ve a ser portar un control de les factures que pagues. Així no cal dir que les has pagat en efectiu tirant mà del calaix de la farmàcia de la dona, i que després et facen la cara roja dient-te que l'agenda demostra que eixe dia no vas estar a Madrid. Això és quasi una autoinculpació.
Se'n diu concessionari del particular o l'empresa que guanya lícitament l'adjudicació d'un contracte públic, i que no hauria de regalar joies a la dona i la filla del President. Cas contrari t'obliga a confessar.
Clàusula, i ací potser rau el problema de tot, en una aplicació estricta de l'anomenada Clàusula Camps, que diu que si a Michelle Pfeiffer li poden regalar els vestits que usa a les seues pel·lícules, a ell també.

LES NOVETATS DEL CAS GÜRTEL “EVIDENCIEN QUE CAMPS I ELS SEUS HAN MENTIT REITERADAMENT AL POBLE VALENCIÀ”

El secretari general del BLOC, Enric Morera, ha declarat que les notícies que apunten a que Camps ha de declarar el proper 15 de juliol perquè el jutge veu indicis de delicte són "unes notícies molt dolentes per al poble valencià i per a la democràcia perquè el president de la Generalitat ens pot estar mentint a tots, perquè no ens ha dit tota la veritat i perquè és molt lamentable que el Molt Honorable tinga que passar altra volta pels jutjats a declarar i dir si ha rebut regals o no per a beneficiar amb contractes milionaris a empreses d'una trama corrupta".

"LINGÜÍSTICA Y NACIONALISMO" Xerrada de Juan Carlos Moreno Cabrera

L’Ajuntament de l’Alcúdia de Crespins aprova, per unanimitat, la moció contra el macroabocador de Llanera

Després d'un llarg, acalorat i innecessari debat, finalment i per unanimitat, el plenari de l'Ajuntament de l'Alcúdia de Crespins aprovà la moció contra el macroabocador de Llanera, el que fou rebut amb aplaudiments pel nombrós públic assistent a l'acte. Un plenari que, per primera vegada, se celebrà fora d'on és habitual, ja que l'ajuntament ara mateix està en obres. Joanjo Masó, portaveu del grup municipal del BLOC s'entregà a fons per clarificar els motius de la moció, el suport de la qual resultà indefugible per a tothom. Fins i tot va arribar a demanar que l'alcalde donés llibertat de vot al seu grup perquè votés en consciència, ja que en la bancada popular s'adivinava certa incomoditat davant els arguments de l'alcalde que, lluny de convèncer, va afegir més inquietud al poble. Ahir, doncs, s'aconseguí una fita més en el llarg camí per defensar la nostra comarca davant l'agressió mediambiental que suposarà la instal·lació del macroabocador que, no ens cansarem de repetir, pot hipotecar el nostre futur, no solament pel que fa a la salut (no oblidem l'amenaça que suposa per als aqüifers dels que ens nodreixen les nostres fonts, entre altres coses) sinó econòmic. Tota possibilitat d'expansió empresarial en la nostra comarca no podrà donar-se si ens convertim en el pouet de la merda del País Valencià.

El PP de Xàtiva y el PSOE de Gandia respaldan el vertedero de Llanera y FCC

Fomento de Construcciones posee el contrato de limpieza en ambas poblaciones. Los dos grupos y la diputación tienen mayoría en el consorcio de comarcas centrales

VÍCTOR ROMERO VALENCIA Hay concursos públicos que parece que lleven acompañado un pregonero junto al pliego de condiciones. Es la sensación que se tiene tanto en filas populares como en las de los socialistas valencianos respecto del contrato de residuos del plan zonal de las comarcas centrales. En ámbitos políticos se da por hecho que tanto el PP de la Costera, controlado por Alfonso Rus, como el PSOE de Gandia y la Safor, comandado por José Manuel Orengo y Alfred Boix respaldan la opción de instalar la planta de valorización y eliminación de basuras de Llanera de Ranes. Ambos grupos se decantan además por la opción presentada por la UTE que conforman Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) y Dimesa (controlada por Enrique Luján).

Los ayuntamientos de Xàtiva y Gandia tienen contratados sus servicios de limpieza urbana con FCC y ven con buenos ojos que la empresa de Esther Koplowitz amplíe el negocio en las comarcas centrales al tratamiento y eliminación de residuos. Xàtiva, Gandia y la Diputación de Valencia disponen de una cómoda mayoría en el consorcio supramunicipal constituido para el Plan Zonal de Residuos que comprende las comarcas de la Costera, la Safor, la Canal de Navarrés, la Vall d'Albaida y el Valle de Ayora. Su unión puede dejar sin capacidad de influencia incluso a la Conselleria de Medio Ambiente, que según algunas fuentes tiene preferencia por la oferta de Sufi-Cyes, que propone el municipio de Enguera para la planta de valorización de residuos.

Tal como publicó ayer Levante-EMV, otra de las aspirantes, SAV-Secopsa-Comsa, ha presentado alegaciones contra sus competidores y advierte que los acuerdos suscritos entre FCC-Dimesa y una sociedad denominada Gains Tax pueden dar lugar a un pelotazo urbanístico que tendría un coste para el consorcio de residuos de 50 millones de euros por sólo el 30% de los terrenos en los que se ubicaría el vertedero de Llanera de Ranes. "El resto de propietarios puede pedir el mismo trato que Gains Tax, provocando un incremento al alza del valor de los terrenos desproporcionado y totalmente especulativo". De las alegaciones de SAV y Secopsa se desprende que FCC-Dimesa comprarían suelo controlado por Gains Tax. No obstante todo indica que ambos grupos tienen preacuerdos por los que los primeros pagarían a Gains Tax por el uso de sus solares a razón de 8,5 euros por tonelada durante los 20 años de la concesión. Fuentes conocedoras de las negociaciones apuntan al consejero delegado de Llanera, Fernando Gallego, como intermediario con intereses en la operación, extremo que éste niega.

Article publicat al diari LEVANTE-EMV, del dimecres 1 de juliol de 2009.

“Los residuos, la «dipu» y el llanero solitario”. Article de Cruz Serra

Mientras la economía continúa derrumbándose por escrupuloso orden de aparición (primero fueron los pisos, luego los créditos y las hipotecas, más tarde el paro, la industria y lo último el turismo), algunos negocios y negociantes siguen impertérritos como en los mejores tiempos haciendo frente a la crisis, a la recesión y, cómo no, a la deflación de precios. ¿Creían ustedes que la-grave-situación-económica-que-atravesamos había acabado con —o al menos detenido— la especulación del suelo, los buenos negocios a costa de ello y el dinero de todos de por medio? Pregunten a algunos empresarios locales —como Agricultores de la Vega, Secopsa, Luján, Sufi e incluso Cyes— especializados en la gestión de residuos sólidos urbanos (RSU), más conocidos por basura, o al presidente de la Diputación de Valencia y alguna de sus empresas públicas, así como a un empresario de los tiempos de la burbuja inmobiliaria, desaparecido en combate pero ahora resucitado a cuenta de unos metros cuadrados de nada a precio de oro.

La historia comienza como todas las relacionadas con las plantas de tratamiento de RSU y los vertederos de basuras: con varias empresas dispuestas a participar en un siempre lucroso concurso público para la gestión medioambiental de una de estas instalaciones, pero que de salida se dan de bruces con el rechazo de ciudadanos, ayuntamientos y munícipes que se niegan a acepar una instalación semejante en su término municipal. Una situación que habitualmente da lugar a extrañas alianzas y concatenaciones, así como no menos extraños comportamientos de los responsables de adjudicar los correspondientes concursos públicos. Algo así está ocurriendo con el denominado Plan Zonal de Residuos de las zonas X, XI y XII, correspondientes al término municipal de Xátiva y su entorno, cuyo consorcio convocó a principios de año un concurso de proyectos de gestión para la citada zona.

Al concurso asistió el equipo habitual de empresas especializadas, que acostumbran efectuar todo tipo de combinaciones en uniones temporales de empresa (UTE) en función de las características del concurso. Para el de Xátiva dieron un paso al frente Urbaser (la ACS de Florentino Pérez), FCC-Dimesa (Koplowitz-Luján), en tercer lugar Sufi-Cyes (Abelló y Almenar), y finalmente la UTE Sociedad Agricultores de la Vega (SAV), con Secopsa (Prieto) y la catalana Comsa. El problema previo a estos concursos es detectar suelo adecuado para aportarlo al proyecto, un suelo que posteriormente, si se gana el concurso, será expropiado por el Consorcio (forman parte de éste ayuntamientos, diputaciones y Generalitat). Después de buscar y rebuscar por la zona un suelo apropiado para la planta y de recibir el rechazo de varios municipios, apareció lo que en principio podría ser una solución adecuada para cualquiera de ellos que fuera capaz de pujar más y llevarse el gato al agua. Una hasta entonces desconocida firma denominada Gains Tax ofrecía la solución al presentar a los concursantes una parcela de suelo ideal de 80.000 metros cuadrados que representaba el 30% de una parcela superior cuya extensión se ajusta al uso pretendido, es decir, para la planta de gestión y el vertedero adjunto.

Problema resuelto. Aparentemente. La sorpresa de los concursantes sería mayúscula en una doble ración. Primero, por el precio y luego por la personalidad del vendedor. El primero ascendía a... ¡50 millones de euros! cifra calificada de muy elevada por los actores del concurso teniendo en cuenta que sólo se trata del 30% de la parcela y que el 70 restante está en manos de otros propietarios que a su vez no querrán vender por debajo de ese precio si al final alguien lo paga. Uno a uno, los concursantes fueron rechazando educadamente la oferta hasta que uno de ellos, seguramente el más poderoso, FCC, aceptó el trato y se comprometió a pagar los 50 millones a razón de 8 euros por tonelada de basura tratada. Y hasta ahí hemos llegado. La UTE SAV-Secopsa-Comsa presentó ante el consorcio el pasado 16 de junio un extenso escrito de alegaciones en las que señala una serie de supuestas infracciones e irregularidades de sus competidores, especialmente de FCC. «Se ha detectado la participación de Girsa [firma con mayoría del capital en manos de la Diputación de Valencia, presidida por el alcalde de Xátiva, Alfonso Rus, y con vocal propio en la mesa de contratación] en la elaboración de la oferta de FCC-Dimesa, así como en la ejecución de la propia concesión», señalando a continuación una serie de hechos que apoyarían dicha relación entre Girsa (Diputación) y FCC.
Más adelante aparece otra alegación en la que se señala textualmente que «la firma del acuerdo de colaboración con Gains Tax perjudica en gran manera al Consorcio, tanto por el precio que debe soportar como por la posterior expropiación» entre otras duras acusaciones.

Todo lo cual no tendría consideración de noticia ni merecería comentario especial —este tipo de escaramuzas son, por lo visto, normales en estos concursos y tal vez por ello la Comunitat carezca de plantas de reciclaje en número suficiente— si no fuera por la singular identidad del que los concursantes consideran propietario del suelo de los 50 millones: Fernando Gallego, consejero delegado de Llanera, el hombre que susurraba a los ladrillos y que un día soñó con levantar el nuevo estadio Mestalla... hasta que despertó de golpe en un juzgado presentando concurso de acreedores y en cuyo despacho de la calle Colón se han desarrollado buena parte de las negociaciones.
Del caso se desprenden aún algunos flecos más, pero los dejamos para otro día.

Publicat al diari LEVANTE-EMV, el dilluns 29 de juny de 2009.