Quan jo era membre del moviment Juniors, allà per la prehistòria més idíl·lica d’un mateix, una de les dinàmiques de grup que fèiem servir, amb gran èxit per part dels participants (sovint xiquets menuts) era l’anomenada “la cesta está revuelta” que consistia, més o menys, en col·locar la gent en un rotgle de cadires, asseguts, mentrimentres un que no en tenia de seient, feia de mestre de cerimònies, i anava demanant a la resta que presentaren al seu company de la dreta i de l’esquerra. En un moment determinat es cridava: “la cesta está revuelta!” i tots s’alçaven de les cadires i cercaven ràpidament un altre lloc per a, després d’aquesta sobtada barreja continuar amb les presentacions.Vull pensar que el Molt Honorable, també conegut com el rectoret, pel seu posat entre engolit i místic, i el seu discurs de predicador de quinari, també tingué un passat semblant al meu i, recordant-lo amb enyorament, ha decidit fer servir aquesta dinàmica per a la remodelació del Consell. Així, cada conselleria és una cadira i només cal cridar “la cesta está revuelta”, perquè cadascú agafe la que més li apanya. No cal buscar jugadors nous. El que hi ha juga. Font de Mora, per exemple, no s’ha mogut. Trampós? No! És que ell només sap jugar a “un, dos, tres, pajarito inglés” i clar, l’han pillat fora de joc.
En fi, el que més em sorprèn és la capacitat que té aquesta gent per, immediatament, tenir domini absolut del camp del que van a fer-se responsables. Hui estan en cultura i demà en sanitat i entenen de tot un ou. Què són en realitat? Com la gent del Renaixement? O com els taps de suro de mida standar d’un tot a cent? Trieu vosaltres mateixa.

