El seu nom no figura a l'entitat com a màxim mandatari. Baix la seua gestió va planetjar la construcció d'un estadi i una ciutat esportiva - Dirigent nacionalista i tinent d'alcalde de València, va alinear el club a favor de la República - Amb el Franquisme Va ser Empresonat, Condemnat a mort i, finalment, alliberat. Mai va deixar de ser soci.
Dels 90 anys que ha commemorat el València, tres d'ells romanen ocults en el Relat del club. Poc s'ha sabut fins al moment del període comprès entre 1936 i 1939, la Guerra Civil. Tres anys en què l'entitat valencianista, lluny d'amagar-se de les bombes, va multiplicar la seva activitat social i esportiva i es va mantenir com un dels elements claus per sostenir l'harmonia quotidiana entre la població civil.
A dia d'avui, Tortajada, Josep Rodríguez (1899-1982). Encara no ha estat oficialment reconegut com a president del València. Va exercir aquest càrrec Durant la Guerra Civil, juntament amb el de tinent d'alcalde de València pel Partit Valencianista d'Esquerra. La seva trajectòria la va rescatar de l'oblit Miquel Nadal Tàrrega en el seu llibre "El naixement de la Ciutat Esportiva" (Ruzafa Show). I va ser també per l'historiador Josep Bosch recordada a les pàgines de Levante-EMV. La seua publicació en aquest diari, va fer que Francesc Cueva, fill adoptiu de Rodríguez Tortajada, crides a la redacció per agraïr el record a son pare. Esta telefonada també fer possible recuperar i ampliar el relat del president número 13 del València, del qual no es coneixia després del final de la contesa.
Però comencem pel principi. El jove Tortajada Rodríguez, fill de pares aragonesos i que des de la seua adolescència va entrar en els cercles nacionalistes valencians, es va fer soci del València FC l'1 d'octubre de 1926, amb el clubtransformat ja més representatiu de la ciutat, amb només set anys d'rxistència. L'esclat de la Guerra Civil de Con, l'agost de 1936 el VFC va quedar confiscat pel personal de acomodadors del camp de Mestalla, afecte a la UGT, que van donar pas a una comissió gestora integrada per socis, jugadors i empleats. El VFC, d'aquesta manera, mantenia la seva independència. Entre tots ells van nomenar un president Rodríguez Tortajada. El jugador Carlos Iturraspe va exercir com a vocal, i el mític exfutbolista Eduardo Cubells, juntament amb els dirigents i Luis Colina Andrés Bassa van formar la comissió esportiva.
El març d'este mateix any, després de la victòria del Front Popular, Tortajada Rodríguez, una de les figures claus del nacionalisme valencià, havia estat elegit regidor de València en representació del PVE. Ocupà les àrees de Sanitat i Hisenda i poc després ascendeix a tinent d'alcalde. Rodríguez Tortajada va compaginar els dos càrrecs simultàniament. El seu treball com a president del VFC va ser molt fructífer. Gràcies a la seva gestió es va fer possible la creació de les dos competicions més prestigioses del territori republicà la Lliga de la Mediterrània i la Copa de l'Espanya Lliure. Sota la direcció del programa VFC, com l'historiador Josep Bosch desvetlla, va planificar el projecte d'una Ciutat Esportiva per al club, i d'un nou estadi i altres seccions per a les instal.lacions esportives de l'entitat.
La implicació de Tortajada i del VCF amb la causa de la República va ser notable. Mestalla va servir com a escenari per a mítings de la CNT com el que va tenir lloc el 16 d'agost de 1936, amb Joan García Oliver i Frederica Montseny com a oradors o com el celebrat després just una setmana en què el republicà Antoni Morente va proclamar que Mestalla era «La Covadonga de la República" fent alusiçó a la reconquesta de l'Edat Mitjana.
La confraternització antifeixista
Tot just dos mesos després, el 17 i 18 d'octubre de 1936, Rodríguez Tortajada va liderar "Els actes de confraternització antifeixista" del "Homenatge a València de Catalunya", celebrats a Barcelona a benefici de les Milícies i els Hospitals de Sang i coma marc estelar van haver la disputa d'un partit amistós entre la selecció valenciana -un combinat de jugadors del València, Llevant i Gimnàstic, entrenat per Eduardo Cubells, i la catalana, a les Corts, l'Estadi del FC Barcelona. Informavala premsa barcelonesa tal com , el dissabte 17 de setembre va arribar en un tren especial l'expedició valenciana, encapçalada per Eduardo Cubells i seus futbolistes, la Banda Municipal de València i l'atleta i redactor de El Mercantil Valenciano, José Catalina Llorens, conegut com pepe Lacomba. Tots ells van ser rebuts per Rodríguez Tortajada, que havia arribat a la Ciutat Comtal un dia abans.
L'expedició va anar a l'Ajuntament de Barcelona, on hi va haver una recepció a càrrec de l'alcalde Pi i Sunyer. En este acte la Banda Municipal de València va interpretar l'himne regional valencià, a més de "La Internacional" i "Els Segadors" i tot seguit es va procedir a l'elevació de la Senyera valenciana. Com passa en l'actualitat és cada 9 d'Octubre a València, es va alçar la "invicta bandera" per mitjà d'una corda fins al balcó de la plaça de Sant Jaume, mantenint-dreta en tot moment. Les altres banderes, la catalana i l'Republicana, van ser transportades per les escales interiors del Consistori.
El Festival del València - Catalunya va començar a les tres de la tarda. En els Prolegòmens del partit, hi va haver una desfilada de milicians acompanyats en conjunt amb el falleres puny en alt, donant "Guàrdia d'honor" a la Senyera valenciana. Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, i Rodríguez Tortajada van presidir la llotja d'autoritats, acompanyats de Borisenko-capità del vaixell mercant soviètic Ziryanin- Va fer que el servei d'honor de la trobada. Vantolrà i Iturraspe, capitans de les dues Selecció, es van acostar a la llotja presidencial per demanar una Companys i Rodríguez Tortajada que intervenguessen en l'alliberament del mític porter Ricardo Zamora, en aquell moment empresonat a Madrid. En el temps de descans van tenir lloc diverses proves atlètiques, en què el DESTACO saltador valencià Lacomba, vencedor en la seua modalitat.
L'extensió dels Fastos previs del programa va impedir que el "match" es poguera jugar complet, suspenent una a falta de 20 minuts per falta de llum natural. En aquest moment guanyava Catalunya per 2-0. Cubells va alinear en la selecció Valenciana un Vidal, Gojenuri, Juan Ramón, Dolz, Iturraspe, Conde, Doménech, Felip, Amadeu, Calatayud i STORS.
També a Mestalla es van acollir partits benèfics, com el Festival Pro-Víctimes de Guernica, que va enfrontar el 23 de maig de 1937 a les Milícies Rojas i els Carrabiners, amb Luis Colina d'àrbitre i amb posteriors exhibicions de bàsquet, hoquei i atletisme. O el 16 de gener de 1938, amb el partit entre Joventuts del PVE i Els Orfes de Correus.
El VFC, Tortajada amb Rodríguez de president, Va ser dels pocs clubs que sense ànim EMBUTS Als seus socis per Acudir a Manifestacions a favor de la República, com l'acte de febrer de 1937 Donar suport per a Largo Caballero. A aquest efecte el VFC publicar el següent anunci a la premsa valenciana: "Havent-se adherit el València CF Manifestació a la qual se celebrés diumenge que ve a València, es convida a tots els socis d'aquest club i als esportistes en general, assistir a dia dit, a les nou i els mitjans de comunicació del matí, al local social del València CF, Félix Pizcueta , 23, per amb la nostra presència a la Manifestació Potenciar el sentir dels valencians antifeixista Esportistes ".
Detenció i pena de mort
Va seguir Així l'activitat de l'entitat, frenètica tant en el terreny de joc com en la Implicacions socials. Amb el final de la guerra, l'abril de 1939, Josep Rodríguez Tortajada vaig a casa, al carrer Comèdies 25, a l'espera que no sabia que unes represàlies trigarien a arribar. Als pocs dies Va ser detingut i jutjat per un Consell de Guerra, Acusat d'un delicte de «rebel • lió militar". Segons els arxius ALS qual ha tingut accés Levante-EMV, el 5 setembre 1939 Va ser Condemnat A i mort Empresonat a San Miquel dels Reis. Durant el judici es van utilitzar com a arguments en contra el València, Catalunya Així Com Algunes de les seves activitats com a regidor del Festival d'octubre de 1936, Ajuntament. En concret, se li va acusar d'haver format part, l'agost de 1936, en una comissió "Encarregada de practicar la revisió del personal afecte a l'Ajuntament de València, es troba a partits de dretes [...] Desenvolupament de la seva Missió txeca amb caràcter i amb els Procediments dels dictats sovietizantes congruents, és a dir, Trucant als funcionaris Addictes a la nostra Santa Causa i donant-los a triar entre la dimissió o la Cuneta ".
Les posteriors Apel·lació, però, que es van permetre la seva commutada per la pena de 30 anys i un dia i Posteriorment, en 20 anys i un dia. Va ser especialment commovedora la Declaració de Emerenciana Tortajada Ibáñez, mare de Josep, 1942 "El meu fill Va ser Condemnat per ser víctima de l'Alt de la animositat incomprensible d'un empleat municipal, que porto a l'extrem de la seva actitud equivocada visitar a la Comissaria de la Policia, quan va ser detingut a-Tenir en compte el pecat (Humanitat per Ni tan sols) la seva trista situació, mofo no només es d'ell, sinó que públicament va manifestar els seus desitjos de fer l'impossible fins a aconseguir la seva mort. Tota la vida del meu fill ha estat honrada i recta i si ha tingut ideals polítics, i els ha servit sense sectarismes Desman oposant-se a tots els que li Evitar ser possible, per això Sent perseguit de mort per les masses incontrolades [...] Fa tres anys i mig que el meu fill pateix l'alcalde dels turments, privació de la llibertat, i que tant l'una com filla seva es subscriu Troben al Major de les misèries. "En aquesta" bona fe "es va sostenir la Declaració de Maria de Arnedo i Asensi, Baronessa de Arnedo, "En el període caòtic que patim a València, i gent de Silla incontrolada pobles limítrofs, Després de les terres treure, matar-me pretendre robar casa meva i de València. Assabentat el senyor Rodríguez Tortajada, medi IMMEDIATAMENT en el meu auxili, impedint amb la seva presència i Decidida actuació que cometessin el crim que intentaven, amenaçant ALS malvats posar a casa meva i fent una vigilància que s'evita futurs Desman. Posteriorment per a seguretat meva i, Guardo respectable en el seu poder una Quantitat de diners i joies, la qual cosa em va tornar íntegrament [...] Durant el període vermell ens ajudo, proporcionant aliments ".
En la seva estada a la presó, amb el càstig compartir futbolista del València CF Tonin Conde. El gener de 1944 va ser el seu Procediment revisat, concedeix el la llibertat condicional gener 27 per "no aparèixer provada morts en la participació del sol licitant, violacions i altres fets repugnants". En realitat, la seva llibertat Estava relacionada amb el rentat de cara que, davant l'opinió internacional, realitzar el règim franquista amb els Presos Polítics Condemnats a mort sense Delictes de sang. No cal oblidar que, en aquesta època, La Segona Guerra Mundial començava una decantar del bàndol aliat. No obstant això, la cancel.lació total d'antecedents penals no li arribaria fins al 14 de març de 1957
La Vida Després de la presó
I què va passar amb Rodríguez Tortajada Quan va sortir de presó? Va ser reveladora la visita del Secretari Tècnic del Gran València dels anys 40, Luis Colina, va acudir Que a buscar-li un Sant Miquel dels Reis. Una Anècdota Demostra que, en paraules de l'escriptor Miguel Nadal, que en el fons, més enllà dels condicionaments històrics en què es va veure envoltat el club ", va dir el València a la postguerra és una pura Continuació de noms, estratègies i trajectòria" de l' anterior de València. És a dir, la Institució per damunt de tot, un club de discurs molt definit, allunyat (en tot el possible que la dictadura permetia) d'ingerències externes. En definitiva, un club de futbol normal, revengistes sense misèria ni Clandestinos Lluitadors. Que Un Club de tracte, simplement, de sobreviure, malgrat la tensió política profunda que hi havia a rerefons.
Colina Rodríguez Tortajada Sabien tant com que era inviable pensar en un retorn al club de l'expresident. Josep Seguia Sent un vermell, un proscrit. Accepto, amb silenci i Resignació, que el seu nom no aparegués entre la llista de presidents del club i en cap llibre en la història de l'entitat. Retorn a la seva professió de practicant (ATS els de l'època) i més tard a exercir Representant de laboratoris farmacèutics. Mai va deixar d'assistir un la seva butaca de Mestalla i Animar la davantera elèctrica, un Puchades, Wilkes, Paquito, Waldo, Roberto Gil, Kempes i Claramunt. Una afició que li va transmetre Francesc Al seu fill, Que a dia d'avui recorda les visites privades del seu pare a la seu del València, al carrer Félix Pizcueta 23, on dinaven i xerraven amb empleats i directius. Josep, en plena dictadura, tampoc renuncio Al seu Activisme Nacionalista, va saber que infecten a Francesc, que amb el temps es va convertir en un dels més representatius Valencianistes militant, iniciador de la tradició dels aplecs del Puig dels anys 60 per banda dels germans Codony, Enric Tàrrega i Albert Thous, entre tants altres, des de les Joventut del Peñate Consell.
Josep Tortajada Rodríguez va morir el 1982. Era el soci número 21 del València. Ha arribat l'hora que l'equip reconegui i dignifiqui la tasca del president número 13, el president proscrit.
Nota: Aquest article és una traducció al valencià de l'aparegut avui al diari Levante, escrit per Vicent Chilet.
