PAÑELLA DENUNCIA QUE EL CONSELL NO VOL APLICAR LA “CLAUSULA CAMPS” AL TEMA DE LA LLENGUA

El diputat de Compromís diu que “al negar-se a demanar als funcionaris el requisit lingüístic, són el PP i el PSOE els qui permeten que hi haja “ciutadans de segona”, que som els que parlem valencià

El diputat del BLOC i candidat per Compromís, Josep Maria Pañella, ha assenyalat que “en conéixer-se la més que discutible sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, el govern valencià ha declarat que estudia aplicar la “clausula Camps” per a exigir allò que el Tribunal ha considerat constitucional per a Catalunya; ens sembla molt bé, quant més autogovern millor, però no deixa de ser curiós que s’hagen apressat a dir que deixaran fora d’aquestes reivindicacions d’augment competencial el tema lingüístic, concretament que el valencià siga l’idioma vehicular en l’ensenyament, com diu l’Estatut català. I, per a mirar de justificar-ho, el conseller Castellano ha argumentat que no volen que “hi haja ciutadans de primera i ciutadans de segona, segons l’idioma”.

El diputat de Compromís ha fet notar que “és ara quan hi ha ciutadans de segona, però som aquells que volem viure la nostra vida plenament en valencià i no ho podem fer, perquè el valencià, per més que les lleis el definisquen com a oficial, és sistemàticament arraconat i marginat per l’administració autonòmica, a tots els nivells, començant pel mateix ensenyament. Sense anar més lluny, ara, en aprovar la Llei de la Funció Pública, el PP s’ha negat a acceptar la proposta de Compromís que als nous funcionaris se’ls demane el “requisit lingüístic”, és a dir, el coneixement de les dues llengües oficials del territori, per poder opositar; i el PSOE l’ha secundat en aquesta negativa, tot s’ha de dir”.

Pañella ha insistit que “amb mesures i exclusions com aquestes, els qui resultem marginats, i som "“ciutadans de segona"” som els que veiem com el nostre dret a ser atesos en valencià no és respectat. Sí, té raó el conseller Castellano quan diu que hi ha ciutadans de primera i de segona segons l’idioma, però s’oblida de dir que els de segona, els discriminats, som justament els valencianoparlants”.

LA INCINERACIÓ NO ÉS LA SOLUCIÓ. Voro Torrijos (Els Verds, del P.V,)

El Govern valencià ha publicat l´actualització del Pla Integral de Residus (PIR10) de la Comunitat Valenciana, en el qual aposta per la instal·lació de tres o quatre incineradores en les més importants plantes de tractament de residus actuals. La notícia és esfereïdora ja que això suposaria posar en escac i mat gairebé la majoria de la població del País Valencià pels efectes letals que produirien. Posem per exemple la que ubicarien a Fervasa, a escassos quilòmetres de l´àrea metropolitana de València i que afectaria més d´un milió i mig d´habitants, que hauríem de respirar tota una sèrie de nous compostos químics, la toxicitat dels quals resultaria criminal per a la nostra salut. Ja fa molts anys que està més que demostrat l´efecte cancerigen dels metalls pesants, de les dioxines i dels furans —com afirma la Societat Britànica de Medicina Ecològica, entre altres institucions—, però això no és suficient per a que el PP, en una fugida cap a endavant, actue de la manera més irresponsable possible.

Empren l´eufemisme «valoració energètica» per tal d´evitar el contundent terme incineració. Volen vendre´ns la moto d´una utilització eficient de les deixalles urbanes, amb la qual —diuen— es reduirien les emissions de CO2. I es pensen que ens mamem el dit. Doncs, no. No només no les disminuirien, sinó que accelerarien el canvi climàtic, segons estudis realitzats per l´Agència Ambiental dels Estats Units, que demostren que una planta incineradora emet més diòxid de carboni per quilovat hora generat que una central tèrmica de carbó.

Amb aquesta boja proposta, la Conselleria de Medi Ambient deixa clar que la seua política envers els residus sòlids urbans (RSU) ha estat un gran fracàs. Les xifres de reducció, de reutilització i de reciclatge són les més baixes de tot l´Estat. O potser d´això es tracta, de deixar podrir el tema i buscar excuses per a la incineració, com a última solució. Està demostrat que on es construeix una incineradora, la recollida selectiva fa encara més fallida. La incommensurable despesa que significa reclama un funcionament a ple rendiment per tal de no perdre ni un euro en beneficis que, per a més inri, anirien a parar a l´empresa privada. Una gestió d´un recurs públic que significaria un seriós retall al poder de decisió dels ajuntaments sobre els seus RSU.

Els Verds del PV estem presentant mocions contra la incineració als ajuntaments, per tal que el senyor Camps paralitze el seu pla suïcida, que pretén reduir a fums i cendres contaminants el gran tresor de les deixalles, que no té en compte els objectius ecològics marcats pel Pla estatal de residus (2007-2015), ni les previsions de la UE. Cal fer un esforç fins al 28 de juny —data límit per a l´aprovació del fatídic PIR10— i manifestar-los el nostre rotund no, alhora que organitzar plataformes de seguiment i contestació davant qualsevol intent d´encolomar-nos plantes d´incineració, perquè són un greu problema i no cap solució.

 

Publicat al diari LEVANTE, del 26 de juny de 2010,

APM 9: Alguna Pepera Més?

SANITAT RETIRA LES TIRES REACTIVES GRAUTÏTES PER ALS DIABÈTICS DE TIPUS 2

Compromís denuncia que Cervera va mentir quan va afirmar el contrari en seu parlamentària

El síndic de Compromís, Enric Morera, ha acusat el conseller de Sanitat, Manuel Cervera, de mentir en una resposta parlamentària quan va negar que el seu departament haja retirat les tires reactives gratuïtes per als diabètics de tipus 2. Segons Morera, la resposta de Cervera contradiu l'acció de protesta que està portant a terme l'Associació de Valenciana de Diabetis, que està arreplegant signatures per totes les comarques per a protestar contra la mesura de la Generalitat. El síndic de l'oposició ha explicat que els diabètics reclamen una major inversió de la Generalitat en educació diabetològica i, d'altra banda, exigeixen que no es restringisca el repartiment gratuït de tires reactives per als diabètics de tipus 2, perquè puguen fer-se les proves de glucosa en sang en les seues llars i així prevenir complicacions de salut.

Precisament, la Federació d'Associacions de Diabètics del País Valencià realitza demà a València una jornada per a abordar la situació actual de la diabetis i en la qual participarà l'ex ministre de Sanitat Bernat Soria. Les restriccions imposades per la conselleria de Sanitat serà un dels temes que es tractarà en la trobada.

Publicat a EL PUNT, divendres, 18 de juny de 2010.

MORERA ACUSA A CAMPS DE TRAÏR ELS INTERESSOS ECONÒMICS DELS VALENCIANS

Morera ha pregunta al president de la Generalitat si era conscient de que les operacions, “com la feta l’estiu passat, per donar en 24 hores un préstec de 74 milions d'euros per a la fundació del València Club de Futbol no les podran ordenar per telèfon des de la Generalitat i que ara haurem d'anar a demanar crèdit a Rodrigo Rato quan es donen circumstàncies excepcionals”. El parlamentari valencianista ha dit que ara, amb la pèrdua de Bancaixa, és més difícil finalitzar el nou estadi del València i Camps “s’ha desentés del tema i ha dit que eixa no és la seua prioritat”.

Segons Morera, “el president de la Generalitat té ara altres preocupacions i li té igual que s’acabe o no l’estadi, com li té igual que ara el València haja d’anar a Madrid a demanar diners, perquè Bancaixa, per molt que diga Camps, no podrà autoritzar operacions superiors a 10 milions d’euros”.

Les cinc oportunitats perdudes de Camps

1.- Al 2003 Camps va negar l'acció del president Zaplana per a procedir, en temps i forma la fusió de CAM i Bancaixa. Va parar el procés engegat per Julio de Miguel i Vicent Sala, presidents respectius de Bancaixa i CAM al 2003. Quan Camps va assumir la presidència de la Generalitat, hi havia temps per a dur el procés amb la major garantia d'èxit i poc o nul cost social.

2.- Al 2007 José Luis Olivas va fer un altre intent i Camps el va parar.

3.- En setembre del 2008, ja en plena crisi, Camps va rebre l'advertiment de la possible pèrdua de les nostres caixes, li va animar un diputat del PP a fer alguna cosa i Camps no es va interessar.

4.- En abril del 2009, un alt directiu de la caixa va fer una oferta per a procedir a que Bancaixa absorbira Caixa Catalunya i crear un potent eix bancari al mediterrani. I Camps va dir que no.

5.- Mesos més tard, el conseller Gerardo Camps va tornar a insistir, fins i tot de forma pública, a preguntes d’Enric Morera en les Corts i va donar la cara, va eixir conscient del perill que s'apropava i Camps li va donar l'esquena.

Morera ha afegit a este llistat de cinc ocasions que, al final, “ja en extrema debilitat, el governador del Banc d'Espanya li va oferir la possibilitat que Bancaixa liderara una fusió important, arrelada ací i que hauria donar un lideratge important. I el senyor Camps, va tornar a fallar”.

En resum, i en paraules de Morera: “En total, cinc ocasions perdudes per la seua incapacitat, feblesa o més encara, perquè vosté ha traït els interessos del poble valencià”.

Compromís reclama la permanència de l'accés farmacèutic a persones sense recursos

La diputada Mónica Oltra titlla d'«immoral» la retallada de la cobertura farmacèutica prevista pel govern valencià

La diputada d'Iniciativa i portaveu adjunta de Compromís Mónica Oltra ha criticat hui el canvi de criteri de la Conselleria de Sanitat que ha decidit no assumir el cost de l'accés gratuït a l'assistència farmacèutica de les persones més necessitades, implantat en 1989, i ha exigit la rectificació de la mesura.

«El govern del PP torna a castigar els més dèbils per la seua nefasta gestió econòmica», ha manifestat Oltra. Segons la diputada «immigrants sense recursos i persones sense sostre veuran ara més complicada la seua situació vital per culpa d'esta decisió del Consell». Decisió que ha qualificat d'«immoral» perquè «aquets tipus de retalls socials empitjoren la convivència i fan més injusta la nostra societat».

Oltra ha detallat que l'assistència farmacèutica a persones sense recursos suposa «només», 2,5 milions d'euros de la despesa farmacèutica total que ascendeix a 1.800 milions d'euros.

15/06/10 14:30 - València - EL PUNT

COMPROMÍS CONSIDERA QUE CAMPS HA TORNAT A MENTIR RESPECTE A LA CONSTRUCCIÓ DE 365 CENTRES ESCOLARS DES DE 2003

Pañella denuncia que Font de Mora i Camps varen donar per construïts en la seua compareixença, del passat dia 3, centres educatius que es troben en licitació o sense adjudicar les obres. Falsejaren dades econòmiques en inversions que encara no s'han licitat per CIEGSA.

Així, argumenta també que "la relació de centres inclou els que han estat reformats o s'han realitzat obres de manteniment, pròpies per a edificis amb decenes d'anys. Considera per exemple, que l'eliminació de barreres arquitèctoniques obligatòries per llei a un centre escolar suposa la construcció d'un nou centre. A més es donen xifres d'inversions de centres que encara no s'han licitat, que estan valorats segons projectes existents en CIEGSA però que no són encara públics. Per tant, varen mentir intencionadament donant xifres falses en inversions perquè no s'han realitzat" ha assegurat el parlamentari de Compromís.

"La voluntat de construir un centre educatiu s'ha de reflectir amb dotació econòmica. I el que tampoc pot fer és fer-nos passar aules prefabricades per obres realitzades".

Com exemple, Pañella, situa el CEIP Núm. 10 de Torrent, inaugurat el mes de setembre de 2009 amb greus deficiències i en aules prefabricades. Les obres es varen licitar el passat 5 de febrer i va finalitzar el termini de presentació d'ofertes el 29 de març. El projecte indica que des de l'adjudicació de les obres el termini de construcció serà de 18 mesos. En la relació d'actuacions que Camps i Font de Mora varen facilitar dijous passat s'inclou este centre escolar com a finalitzat, amb una inversió superior als 7 milions d'euros. En concret, a Torrent fa 23 anys que no s'ha construït cap Centre de Primària. Cap tampoc per tant, des de que governa el Partit Popular des de 1995, fa 15 anys.

Sobre l'ajut econòmic a Grècia: Es pot dir més alt, però no més clar!