FARTADA. Antoni Rubio

Estic fart de mirar i remirar els diaris per a trobar alguna cosa de què escriure i veure sempre els mateixos lladres, els mateixos governants que s’omplen la butxaca mentre la caixa comuna es queda buida i ja no queda ni per a pagar els serveis bàsics. Estic fart dels empresaris i els emprenedors que, al crit d’“ací ens toca”, es dediquen a fer negoci gràcies a amistats i companyonies corruptes i cimentades en els diners fàcils. Estic fart dels polítics especuladors, dels polítics professionals que cerquen càrrecs com a voltors “per a enriquir-se”. Estic fart dels“germans de”, dels “cosins de”, dels “marits de”, dels “nebots de”, dels “fills de”,que fan les seus fortunes amb trampes i jocs de mans tot invocant la famiglia, a l’estil d’El padrí. Estic fart dels bitllets de loteria de Nadal premiats amb la Grossa que sempre acaben en les mateixes mans any rere any. Estic fart dels jutjats que no jutgen, dels advocats sabuts que sempre troben el camí legal per bandejar les sentències, dels fiscals amb poques ganes, dels jutges que han substituït la justícia per aquest o aquell càrrec. Estic fart, ben fart, dels amiguitos del alma, dels cotxes de luxe, dels “te quiero un huevo”, dels Infinity, dels mòbils ultramoderns, del caviar iranià a preu d’or, dels vestits de Milano, del tren de vida que ningú no abandona fins que s’estampe contra un mur i ens hi arrossegue a tots plegats. Estic fart del pijerío, dels que suen Armani pels hemicicles valencians, dels pentinats amb clenxa a la dreta, dels complemets de Louis Vuitton, dels vaixells cars, dels megaiots, dels ports per a milionaris, de les copes amèrica, d’estafadors podrits de diners que creuen que el País Valencià és la seua nova empresa, de l’allau de diners que sempre cau en les mateixes butxaques mentre la merda plou sobre el Cabanyal, la Malva-rosa, Zarra, Cofrents o la Punta. Estic fart de lesBarbie Gürtel, dels llavis operats, de les mamelles de silicona, dels abrics de pell i del glamour.

Estic fart del control mediàtic, de la falsa democràcia, de la societat adormida, dels apolítics que voten a la dreta, dels ultraesquerrans que es llancen al vot útil... Estic fart de les creus, els minarets i les estreles de David. Fart dels que invoquen el dogma per a justificar les seues accions, dels qui van a missa i, en la seua vida privada, fan just el contrari. Fart dels armaris plens a vessar, de la lluita contra l’avortament dels qui anaven a Londres a desfer-se del paquetet incòmode, dels qui condemnen l’eutanàsia perquè ho diu el Papa, cap d’una institució que predica la humilitat i el decor i té tresors arraïmats al Vaticà i amaga els casos de pederàstia fins que li esclaten en la cara. Estic fart de les televisions plenes de border lines, de la imbecilitat com a model de vida, del consumisme massiu, del Gran Hermano i dels debats on tots els contertulis pensen, opinen i pontifiquen en la mateixa direcció. Estic fart del control mediàtic, de la falsa democràcia, de la societat adormida, dels apolítics que voten a la dreta, dels ultraesquerrans que es llancen al vot útil, dels “ciutadans del món” que s’expressen en castellà perquè –ai las!- “así nos entendemos todos”. Estic fart de la hipocresia, de la corrupció, del mal govern, de què ens tracten com a idiotes. Fart, fart, molt fart. I, sobretot, estic fart de què ens ho empassem tot plegat i acabem com en les orgies romanes: vomitant i tornant a començar. Fart. Pulbicat a L'Informatiu, divendres 29 d'octubre de 2010

SOM COM TU! Lip Dub del BLOC JOVE - COMPROMÍS

MÒNICA OLTRA DENUNCIA CORRUPCIÓ EN COOPERACIÓ

PAÑELLA: “L’UNIFORME ESCOLAR ÉS UNA OBSESSIÓ DE FONT DE MORA, QUE LI DEDICA ELS DINERS QUE DIU QUE NO TÉ PER A ALTRES TEMES MÉS URGENTS”

El diputat de Compromís troba “francament exagerat afirmar que l’uniforme resol problemes com “l’absentisme escolar o els trastorns alimentaris”, tal com diu Conselleria.

El diputat del BLOC i candidat per Compromís, Josep Maria Pañella, ha assegurat que  “des del punt de vista pedagògic, potser els uniformes escolars en els centres públics poden tindre alguns avantatges, però també molts inconvenients; però, en qualsevol cas, en la situació en què es troba actualment l’ensenyament públic valencià, amb greus dèficits d’infraestructures i greus carències de personal, no creiem que el tema de l’uniforme escolar siga prioritari, i el podem qualificar d’una més de les obsessions de Font de Mora, al costat del xinés mandarí i alguna altra dèria del conseller. I, en tot cas, difícilment podem pensar que aquests uniformes resoldran problemes com ara “l’absentisme escolar o la prevenció dels trastorns alimentaris”, tal com diu Conselleria en justificar la seua subvenció”.

El diputat de Compromís ha insistit “en un aspecte que hem denunciat en repetides ocasions, l’intent del conseller de fer “semblar-se” els alumnes de la pública als de la privada, de vegades ni tan sols concertada, en una interpretació elitista i antiquada dels models educacionals que vol per a l’alumnat valencià. Perquè hi ha altres maneres d’evitar les desigualtats socials entre els alumnes, i en canvi aquest uniforme sí que marca una clara diferenciació per raó de sexe, molt major que quan l’alumnat du roba “de carrer”. A més, ja poden dur uniforme que els alumnes que van a barracons continuaran discriminats respecte a la resta, i als de la concertada que tant s’estima Font de Mora. I si uns alumnes duen mesos sense el professor d’una determinada assignatura, continuaran discriminats per més uniforme que se’ls incite a dur”.

"L'art de matar", Jesús Puig

Ja saben l´última? El Consell celebrarà el 22 i 23 d´octubre el «Día del Toro» perquè els festejos taurins són part de la nostra «tradició, cultura, costum, idiosincràsia» (arca de la alianza, puerta del cielo, estrella de la mañana). I si vostè, lector, no aprecia l´art immens del torero davant un bou torturat per picadors, banderillers i altres artistes semblants, sàpiga que és tan ignorant com un servidor. I no dic més d´aquest espectacle medieval, conegut com l´art de matar, per por que algun extraterrestre ho llija i diga: «Redéu, tan cafres són?». Puix no vull que pensen com nosaltres d´aquells països africans que defensen l´ablació del clítoris per ser una tradició cultural.

Ja veuen: després de tants anys descobrim que les corregudes de bous són tan valencianes com la paella. No s´estranyen, doncs, si un dia d´aquests el toro d´Osborne oneja en la senyera. Ara bé, si amb el «Dia del Toro» reivindiquen «allò que forma part de la nostra cultura i tradició», ja tarden no institucionalitzant el «Dia del Corrupte»; puix a casa nostra també la corrupció és cultura i tradició (sucosa rima, com «Santa Rita, Rita, lo que se roba no se quita»; que, al pas que anem, és com acabarà sent el tenor literal de la dita). I ara pregunte jo: no seria més raonable que les energies que el Consell dedica a defensar les corregudes les destinara a fomentar l´honestedat de la classe política? Vaja pregunta tan tonta que acabe de fer.

Quan el futur del País Valencià és de pronòstic reservat, en lloc de torejar el Miura de l´atur, el Consell apadrina un «Dia del Toro» i Camps se´n fa promotor de la broma. Hi és, mireu-lo, amb mantó de Manila i veient el bou de la crisi des de la barrera. Hi és, mireu-lo, sense pegar estocada i esbroncant Zapatero, que almenys ha baixat a l´arena. Hi és, mireu-lo, amb l´ego més gran que la plaça de bous de València i disposat a eixir per la porta gran en les eleccions de maig. Hi és, sí. Quan es mira a l´espill, potser li plaurà la imatge que aquest li torna?

Article publica al diari LEVANTE, del dimarts 19 d'octubre de 2010

"L´anticatalanisme com a solució". Gil-Manuel Hernàndez

L´anticatalanisme ha tornat per la porta gran i seu espectre agita, novament, el panorama polític valencià. En realitat, l´anticatalanisme fou, des que aparegué a començaments del segle xx, una mena d´amenaçadora criatura en estat latent, alimentada per un particularisme valencià generalment incomprés pels intel·lectuals. Fins que la dreta tardofranquista, conscient d´allò que es jugava en la Transició, decidí convertir la criatura en fera ferotge i posar-la al seu servei. Tot seguit li ordenà atacar la jove i fràgil democràcia al País Valencià. L´objectiu: entrebancar al màxim l´avanç de les forces democràtiques, progressistes i valencianistes, evitant, de pas, la pèrdua d´uns privilegis de dècades. I així fou. L´anticatalanisme, ja molt fort, alimentat fins i tot pel fervor catalanòfil de certa esquerra caviar indígena, va aconseguir arrelar i escampar-se, enverinant profundament la vida civil valenciana. Després, la dreta tornà al poder, li nugà la cadena al monstre, que havia manifestat algunes vel·leïtats d´autonomia, i el posà a muntar la guàrdia del seu projecte polític, no fóra cas que algú oblidara qui tenia la paella pel mànec. 

Còmodament instal·lada en les institucions valencianes, referendada majoritàriament pels ciutadans, amb el temps la dreta arribà a creure que el seu poder era intocable, de tant com s´havia acostumat a controlar-ho tot. En un context econòmic favorable, els conservadors van combinar un globalisme enlluernador d´una banda (grans eventos) i un anticatalanisme intermitent d´una altra. Una combinació perfecta perquè la dreta es perpetuara en el poder. Tanmateix, farà cosa de dos anys, les circumstàncies començaren a canviar. D´una banda, esclatà la gran crisi financera global, que acabaria arruïnant l´economia local de la rajola, i amb esta molts dels qui, directament o indirectament, se n´havien beneficiat a costa d´una insostenibilitat galopant. D´una altra banda, va esclatar el cas Gürtel, que, juntament amb el cas Fabra i el posterior cas Brugal, evidenciaven una suposada xarxa de corrupció d´un abast encara no calibrat. La dreta governant tornava a quedar en risc, amb unes dosis de descrèdit en ascens i amb les eleccions autonòmiques en l´horitzó més immediat. 

Però ja se sap que, en un context de crisi i desmoralització generalitzades, tot val menys assumir les pròpies responsabilitats. La solució: buscar un enemic. Al País Valencià la tasca no és difícil, doncs les pèrdues que ha comportat la crisi ha fet senzill polsar la fibra de la sensació de pèrdua més important: la de la identitat. Per això, a la dreta valenciana no li ha calgut ni tan sols jugar a fons la basa que juguen les seues homòlogues europees: la de la por a l´immigrant. Ací, simplement, ha desnugat la cadena a la fera anticatalanista i l´ha amollada perquè faça de les seues. L´autèntica solució a tant de problema com enterbolix l´hegemonia conservadora. La feblesa de l´esquerra local, desunida i acomplexada, fa la resta, i posa fàcils les coses al monstre. El punt més trist de tot és que molta gent respondrà, com ja va succeir en el passat, als seus cants xenòfobs. I molts miraran cap un altre costat.

Publicat al diari LEVANTE del dilluns, 18 d'octubre de 2010.

ÚNICS EN LA SEUA ESPÈCIE

COMPROMÍS ACUSA AL CONSELL DE MENTIR PER A OCULTAR EL COST DE LA CAMPANYA DE PUBLICITAT ‘365 CENTRES ESCOLARS’

El passat 15 de juny la diputada d’Iniciativa i portaveu adjunta de Compromís, Mónica Oltra, registrà en Les Corts una pregunta dirigida al Consell en què reclamava el cost total de la campanya publicitària que la Generalitat Valenciana estava efectuant a través de diversos mitjans de comunicació amb el lema ‘365 centres escolars’, a més la diputada preguntava per la durada prevista per a la campanya, entre altres qüestions al respecte.

En la resposta que realitza el Consell, mitjançant la Conselleria d'Educació, datada el 16 de setembre i rebuda recentment al grup parlamentari, el conseller Font de Mora assegura que "esta institució no ha contractat cap campanya publicitària per a donar a conéixer el balanç d'infraestructures educatives a què fa referència, el que si s'ha dut a terme és una sèrie d'actes públics a fi d'informar a la societat de l'esforç realitzat en matèria d'infraestructures educatives".

Segons ha assenyalat Oltra "ens trobem davant d'una mentida flagrant d'Alejandro Font de Mora; és absurd i incomprensible que el conseller negue la contractació d'una campanya publicitària que tots vàrem poder vore a la premsa". (*adjuntem còpia d'una pàgina sencera d'un diari valencià ocupada per esta campanya publicitària el 10 de juny de 2010) 

"Esta actitud mentidera amb el que reclamem des de l'oposició és bona mostra del menyspreu constant amb que ens trobem els que tenim l'obligació de realitzar la llavor de control del govern. Esta manera d'entorpir la llavor dels diputats al parlament valencià ja ha tingut la reprovació del Tribunal Constitucional contra la Mesa de les Corts dominada per la majoria del PP, però sembla que al sí dels mandataris d'eixe partit no hi ha cap voluntat d'esmena i pensen seguir amb esta classe d'agressions contra els drets dels diputats".

"Els valencians i valencianes -ha afegit Oltra- a través dels seus representants a Les Corts tenen dret a saber en què i de quina manera gasta el Consell els diners públics i no prestar-se a informar sobre esta qüestió és un atemptat cap a la democràcia".

Per a la portaveu adjunta de Compromís "ja era un frau en sí mateixa esta campanya publicitària perquè la informació sobre infraestructures educatives de què parlava era totalment falsa, però ara és multiplica el despropòsit amb la negativa a reconéixer el cost que ha assumit el Consell amb esta sèrie d'anuncis als mitjans de comunicació".

"Si fem cas i ens creguem la resposta del conseller Font de Mora, la qüestió és encara més greu, perquè aleshores hauria aparegut en premsa una campanya publicitària sobre actuacions públiques i amb el logo de la Generalitat que haurien pagat uns tercers. Els precedents del cas Gürtel, el cas Brugal, el cas Fabra i els escàndols en adjudicacions més que dubtoses de consellers com Juan Cotino, Serafín Castellano i Rafael Blasco ens fan tindre serioses sospites sobre tot allò que el Consell intenta amagar, com ara el cost d'esta campanya publicitària".

"Des del grup parlamentari Compromís -ha afegit Oltra- anem a seguir tractant de conéixer la veritat sobre este assumpte, d'esta manera ja hem reiterat esta pregunta al Consell per a què informe en les Corts dels cost d'esta campanya publicitària o en el seu cas qui alié a la Generalitat i per quin motiu ha pagat esta campanya".

MÒNICA OLTRA DENUNCIA LA HIPOCRESIA MORAL DEL PP

COMPROMÍS SOL•LICITA CONSULTAR LA DOCUMENTACIÓ D’AJUDES A ONG EN LA CONSELLERIA DE BLASCO

El diputat de Compromís Josep Maria Pañella ha sol·licitat, per la via oficial, visitar la seu de la Conselleria d’Immigració, Solidaritat i Ciutadana per a comprovar els expedients relacionats amb les ONG de Nicaragua a les quals, presumptament, no els ha arribat tota la part de la subvenció que el govern valencià els havia destinat i que eixos diners que manquen, s’han destinat a comprar immobles.

El conseller Blasco, en la sessió de control al president de la Generalitat, ha convidat al diputat de Compromís Josep Maria Pañella (BLOC), a visitar les instal·lacions i revisar els expedient. Pañella ha fet la petició oficial i li ha comunicat telefònicament al conseller que, de poder ser, els parlamentaris de Compromís anirien el divendres (passat) a la conselleria, però esta opció ha estat rebutjada per Blasco.

Pañella ha declarat que des del seu grup parlamentari, “tal com ens ha oferit el conseller, nosaltres volíem consultar la documentació que ell diu que no té res a amagar i per això haguérem anat hui mateix o demà, però ja ens han dit que no és possible tan prompte, la qual cosa ens sorprén perquè jo, com a diputat i sent portador d’un carnet que m’acredita com a tal, puc anar a qualsevol conselleria a demanar un expedient que és públic i no me’l poden negar”.

Fa pocs minuts, e l’edició estatal de Noticias Cuatro s’ha mostrat un document de la Conselleria on es donava el vistiplau a la compra dels immobles i eixa documentació serà la que consultaran els parlamentaris de Compromís quan Blasco autoritze la seua visita a la seu d’eixe departament de la Generalitat.

EL DISPOSITIU POLICIAL ORDENAT DES DE MADRID IMPEDEIX ALS FEIXISTES BOICOTEJAR LA PRESÈNCIA DEL VALENCIANISME PROGRESSITA EN LA PROCESSÓ DE LA SENYERA

El secretari general del BLOC, Enric Morera, ha agraït la tasca dels cossos de seguretat de l’Estat per a garantir la presència valencianista en la Processó Cívica de la Senyera, un acte on els militants de partits i organitzacions d’ultra dreta han intentat en els darrers anys impedir i que enguany no han pogut evitar que els autèntics defensors de la identitat valenciana isquen al carrer.

Morera, qui va fer gestions telefòniques amb diputats al Congrés i estos amb el ministre de l’interior, ha declarat que el dispostiu ordenat des de Madrid, “ha estat impecable i la policia ha garantit que la gent valencianista de veritat puga exercir el seu dret democràtic de participar en un acte públic”.

La gent del carrer ha aplaudit la participació i les consignes dels valencianistes, quan han reivindicat “On estan, on estan, els diners dels valencians?”, en clara al·lusió al patètic model de finançament al que han condemnat PP i PSOE al Poble Valencià i del qual no han dit una paraula els partits feixistes que no volen que el BLOC estiga present en el 9 d’Octubre, que no opinen de temes que afecten a esta terra. També cal destacar que, a banda dels insults dels radicals d’ultra dreta antivalencians, moltes persones que veien passar la comitiva han aplaudit a Enric Morera per la seua defensa dels interessos de la nostra terra en les Corts Valencianes front a les polítiques del malbaratament que fa el govern de Camps i la marginació que pateix el Poble Valencià per part del Govern Central.

Morera ha destacat del discurs del president Camps d’este matí que, un any després, “Camps continúa en la seua visió irreal del món, no comprén el que li passa a la societat valenciana i si l’any passat va dir que ací la festa no s’acabava mai, hui ha reafirmat que el seu model de govern és del ‘Juerga para todos’, mentre el Poble Valencià té mig milió de desocupats per culpa de les seues erràtiques polítiques”.

Després de participar en la Processó Cívica de la Senyera, els diputats del BLOC Enric Morera i Josep Maria Pañella han visitat la fira de Mostres de València, on Escola Valenciana celebrava una multitudinària concentració per a festejar els 25 anys de Trobades d’Escoles en Valencià i el compromís que tenen milers de persones per fomentar la nostra llengua en l’ensenyament públic i en la vida quotidiana.

9 D'OCTUBRE: DIGNIFICAR EL POBLE VALENCIÀ

Una dia com hui s’ha convertit en una mena d’exotisme per als ciutadans valencians, que assistim, any rere any, atònits, a l’espectacle dels nostres polítics, entestats en fer-nos caure en el valor de les essències pàtries a força de repetir-nos les entrades sobre el  9 d’octubre que arrepleguen a  les enciclopèdies i,  pel que sentim, segurament tots ho han tret de la mateixa. Els més conservadors (i ací cadascú que pense ideològicament el que vulga) fins i tot s’ho guarden d’un any per a l’altre pensant, “total, qui se’n recordarà l’any que ve”?.  I sí, se’ns ha quedat allò del tal Jaume I que vingué i que, no sabem si amb un dia de gota freda o sense, plantà el penó i ens deixà un territori que anomenà Regne de València i que a més, i depenent de qui ho diga, ens va deixar una cultura, una llengua (que pot anar del valencià al suahili, depenent del nostre filòleg de capçalera) i una manera de veure el món. Si ho diu el PP, la realitat la veurem de color rosa-canal 9. Si ho diu el PSOE, també de color rosa evidentment, però amb punxes a la tija.

No és la nostra intenció llevar solemnitat a una diada com la de hui. Ni riure-se’n d’allò que ens identifica i ens agermana. Simplement volem deixar clar que “fer país”, “fer poble”, retre-li l’homenatge que es mereix la nostra gent i tornar-li la dignitat que li han furtat, passa pel treball de cada dia, per cada jornada compartida colze a colze amb la gent que ens necessita. Passa per reclamar unànimement el deute històric que té l’Estat espanyol amb el poble valencià (més de 3.400 milions d'euros); per tornar als nostres fills el dret que no tenen de poder tindre el seu ensenyament en valencià i no deixar-se vora 100.000 estudiants que no ho han aconseguit perquè no s’han volgut obrir més línies; passa per lluitar decididament i sense ambages contra la corrupció que podreix les nostres institucions i perquè els corruptes, com a mínim, que se’n vagen a casa; per fer polítiques decidides a recuperar llocs de treball i que la nostra joventut puga tindre un futur tan digne o més que el que van tindre els seus pares; passa per respetar el patrimoni dels nostres pobles i les nostres ciutats, i no vendre’l a especuladors sense escrúpols ni moral; per defensar-nos clarament dels qui volen convertir els nostres paisatges en un abocador de la merda dels altres; passa per donar suport a la nostra cultura, als nostres músics; passa per donar seguretat a la nostra gent major, a les persones dependents, i que l’administració no els abandone i els recolze ara, quan més ho necessiten.

Però també passa perquè tu, valencià o valenciana, tant fa  si ets nadiu o d’adopció, t’alces d’una vegada i reclames el que es teu, i et comprometes i treballes pel teu poble, que et necessita, perquè ja heu vist que tota política que no fem nosaltres estan fent-la contra nosaltres.

Si això no és una realitat diària, un dia com el de hui, gran per al nostre poble, és converteix només, en una trista folklorada, un paripé, una cortina de lluentors amb la que volen omplir-nos els ulls perquè no veiem la realitat: que som un poble abandonat, traït pels polítics que ens governen, que han demostrat amb les seues actuacions que els seus interessos no són els nostres.

COMPROMÍS DENUNCIA QUE EL CONSELL DEIXARÀ SENSE TREBALL A CENTENARS DE PROFESSORS DE SECUNDÀRIA DE TOT EL PAÍS VALENCIÀ

El portaveu en matèria d’ensenyament de Compromís en les Corts Valencianes, Josep Maria Pañella (BLOC), ha informat que la denúncia de la Consell del passat dia 1, pel qual es denuncia l’acord d’Educació amb els sindicats sobre la dotació de plantilles i condicions de treball del professorat dels instituts i seccions d’educació secundària suporarà “la pèrdua de molts llocs de treball, reafirmant així el que tots ja sabíem: el govern de Camps és una màquina de destrucció massiva de llocs de treball i, a més, un enemic de l’ensenyament públic i dels seus treballadors”.

A més, Pañella ha denunciat que tot apunta a que, després de denunciar l’acord de secundària, “eixe acció d’atac contra l’ensenyament i contra els llocs de treball continuarà contra els professionals de primària i això serà un colp mortal contra eixe ensenyament públic que tant ha costat de construir i que al PP de Camps tan poc li ha costat de desfer”.

Pañella ha anunciat que presentarà unes preguntes parlamentàries per a que el conseller d’Educació contestes “per què el Consell ha decidit denunciar eixe acord en compte de revisar-lo, pel bé dels professors i professores, pel bé de l’alumnat i pel bé de l’ensenyament públic. I si no ho han fet és perquè està ben clar el que volen i desitgen per a este sector”.

El diputat de Compromís per Castelló i president del BLOC també preguntarà que com és possible “que hagen pres consideració de les plantilles dels instituts del curs que ja ha començat i, al poc de temps, denunciar l’acord incomplint amb allò que s’havien compromés i mostrant, una vegada més, una vessant pròpia dels qui són poc de fiar i de tendència traïdora. Per tot això, també anem a preguntar al conseller si té previst renovar l’acord amb els sindicats, pel bé dels treballadors i treballadores afectats o si açò ja és un trencament en tota regla i una declaració de guerra contra l’ensenyament públic i els professionals que el fan possible, malgrat els entrebancs constants del Consell”.

MORERA DEMANA LA SUPRESSIÓ DE LES DIPUTACIONS EN EL PLE DE LES CORTS

El portaveu de Compromís i secretari general del BLOC, Enric Morera, ha demanat este matí la supressió de les diputacions provincials com una mesura d'estalviar, "d'acabar amb clientelisme polític i d'avançar cap a una comarcalització i vertebració del territori valencià". El parlamentari valencianista ha fet estes declaracions en el debat de la Llei de Protecció Civil i Emergències i ha relacionat eixa proposta quan ha parlat dels consorcis provincials de bombers, als quals la Generalitat deu més de 31 milions d'euros i que, a més, no ha complit la promesa de fer i aprovar una Llei Autonòmica de Bombers.

La proposta llançada pel síndic de Compromís, com era d'esperar, no ha estat replegada per cap partit majoritari i per això Morera no ha dubtat en denunciar des de la tribuna de les Corts Valencianes que les diputacions "sols servixen per a fer clientelisme polític, donar treball als afiliats del partit que mana i repartir-se entre PP i PSOE les millors subvencions per als plans provincials d'obres".

XAVI CASTILLO TAMBÉ ÉS MÒNICA OLTRA