dimarts 30 de novembre de 2010

El Consell Valencià de Cultura rebutja avalar la declaració com a BIC de l'entrada de bous de Sogorb

El CVC ha decidit que aquesta institució “no pot informar favorablement” sobre la petició de declaració de Bé d'Interés Cultural (BIC) de l'entrada de bous i cavalls de Sogorb pel risc que comporta.
En l'informe realitzat sobre l'assumpte, assegura que l'Entrada, “tot i que no té les característiques habituals d'altres festejos taurins on el patiment dels bous és manifest, comporta un risc, encara que menor, dels animals i de les persones que hi ha al voltant”.
També recorda que aquest tipus de festa “és motiu d'una forta controvèrsia publica”, en un “context social cada vegada més sensibilitzat enfront del maltractament als animals”, i que, per tant, cal un “gran esforç de totes les parts implicades per a aconseguir un consens, encara que siga provisional”.
Segons el CVC és “imprescindible” que s'obrin processos formatius que permeten “sensibilitzar sobre les actituds cruels amb els animals en els festejos populars” i suggereix que es busquen “alternatives” als espectacles que “incideixen en actes degradants per als que hi intervenen, persones o animals”.
Publicat al diari AVUI del dilluns, 29 de novembre de 2010.

dimecres 24 de novembre de 2010

LLIÇÓ D'ECONOMIA EN TRES MINUTS

Encara que no resulta fàcil, hi ha vegades que un vídeo de tres minuts aconsegueix fer entenedor per a la ciutadania coses força complexes, sense simplificar-les ni tergiversant-les i evitar així caure en la demagògia. El vídeo que us posem a continuació ho aconsegueix. És un treball excel·lent de la gent d'ATTAC TV per a la plataforma "Enlazando Alternativas" de la que en formen part. Podeu fer-lo rodar.

El gran casino europeo from ATTAC.TV on Vimeo.

dimecres 17 de novembre de 2010

HUMOR. Ortifus


Publicat al diari LEVANTE, del dimecres, 17 de novembre de 2010

dimecres 3 de novembre de 2010

ALTA INSENSIBILITAT. Ester Pinter

És raonable projectar una de les xarxes d’alta velocitat amb més metres del món per habitant al costat d’un sistema de rodalies i de mitja distància francament millorable? Més, quan l’alta velocitat a l’Estat espanyol –dissenyada de manera radial i amb desenes de parades a municipis poc importants- ha rebut crítiques per ser poc eficient des del punt de vista econòmic i mediambiental.
Aquesta febra per l’alta velocitat, mal pensada d’origen i que perjudica als de sempre –catalans i valencians-, indigna especialment quan de nou està en perill la línia de mitja distància de Xàtiva a Alcoi. Una línia que connecta les comarques centrals amb València, que trenca les artificials barreres provincials i que és tot un servei públic malgrat que de vegades semble més un perill públic, amb els seus tracatejos, quan avança per pendents i penyasegats.
Segons fonts del Ministeri, l’executiu valencià “no ha posat ni un cèntim” dels 30 milions que s’havia compromés a posar en el conveni de 2009
Després de més de 25 anys d’abandó –normal que hagen anat reduint-se els passatgers- semblava que el Ministeri de Foment –responsable de la línia- i Conselleria havien arribat a l’acord necessari perquè l’eterna amenaça de desaparició s’esfumés definitivament. Cada administració invertiria 30 milions d’euros des del 2009, data en què es va aprovar el protocol, a fi de modernitzar i mantenir la línia i assegurar així la seua supervivència.
Ahir, però, es posava en evidència que aquest protocol ha saltat pels aires. Ambdues administracions haurien de donar explicacions.
El conseller d’Infraestructures, Mario Flores, sortia dient, tal com havia publicat l’ABC, que Foment anava a suprimir pròximament la centenària i deficitària línia de Xàtiva a Alcoi.
Hores després, des de Foment emetien un comunicat negant tal extrem i criticant que el govern valencià no complisca la seua part del conveni. Segons fonts del Ministeri, l’executiu valencià “no ha posat ni un cèntim” dels 30 milions que s’havia compromés a posar en el conveni de 2009. I en aquest sentit van destacar que mentre el Consell “no ha complit la seua part”, Renfe, “ha costejat el 100 per cent del manteniment” de manera que “ha demostrat que no té intenció de tancar la línia”.
De fet, als pressupostos de 2010, la Generalitat no ha destinat res a aquest fi. El cinisme del conseller no té nom, o potser sí, alta insensibilitat. La que demostraria tenir Foment si finalment decideix suprimir el trajecte de Xàtiva-Alcoi. Podrem anar de València a Conca amb tren, i a alta velocitat, però no a Alcoi ni que siga lentament. Tant els hi farà.

Publicar a L'Informatiu, el dimarts 2 de novembre de 2010.

dimarts 2 de novembre de 2010

ESCAC I MAT AL VALENCIÀ. Jesús Puig

Si la política lingüística esdevingués joc d´escacs, el conseller d´Educació li estaria fent escac i mat al valencià. Qual jugador que mou les seues peces calculant les pròximes jugades, primer desincentiva l´ensenyament en valencià, després en dificulta el foment i per últim no autoritza noves línies; un any congela les ajudes a la llengua i al següent les retalla dràsticament; impulsa l´estudi de l´anglès i lleva matèries en valencià al mateix temps. L´última iseta, als pressupostos de 2011: tisorada a l´ús i promoció del valencià i pluja d´ajudes per aprendre el xinès. Definitivament: de Font de Mora podem dir que ha sigut el pitjor conseller, però com a jugador d´escacs és excel·lent. 
Qui practica els escacs sap que de vegades cal sacrificar una peça important per guanyar la partida. Però en el cas del valencià ni tan sols podem dir que ha rebut mai tal regal de l´adversari. Ha viscut dies «blancs» d´il·lusa il·lusió per la creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, sepultats d´immediat pels dies «negres». Una falsa obertura —l´AVL— perquè l´adversari es confie: enganyós enroc que no ha fet perillar la «torre» del secessionisme. Qüestió que ja va quedar clara quan Font de Mora hi va irrompre amb gorra de legionari per anunciar el «¡Viva la muerte!» de l´Acadèmia. 
I així anem. Perdent peça rere peça, puix al tauler lingüístic el valencià no és tan destre com per jugar contra tants adversaris alhora. Un dels quals, la pròpia AVL, per acceptar dues modalitats de valencià (una d´alt nivell, per a tot el territori lingüístic, coincident amb l´Institut Valencià de Filologia; i una altra d´ús casolà). Tot plegat explica per què el vicepresident de l´AVL s´adreçà a la Biblioteca Nacional reclamant la catalogació en valencià; puix, que «els llibres en valencià estiguen escrits en la mateixa llengua que els llibres en català no vol dir que no existim». 
Argument d´enigmàtica geometria que, traduït en moviment d´escacs, només pot realitzar un «cavall».

Publicat al diari LEVANTE, del dimarts, 2 de novembre de 2010.