El nou Consell Escolar de Font de Mora ja actua contra el valencià

Després de modificar la seua composició per a omplir-la de representants afins el nou Consell Escolar (CECV), que fa algun temps va emetre dictàmens crítics contra mesures com l'ensenyament d'Educació a la Ciutadania en anglés, despús-ahir emetia el seu primer dictamen favorable a un decret que atempta contra l'ensenyament en valencià. I no serà el primer.

Si no s'haguera modificat la composició del Consell Escolar, mai no hauria succeït. Solament l'oposició en l'assemblea de pares, alumnes, professors i sindicats, hauria servit per a emetre un dictamen negatiu per a una proposta que suposa una reculada per a la normalització del valencià en matèria educativa com la que ara ha presentat la Conselleria d'Educació. Però el Consell Escolar ja no és el que era.

Com ja es va explicar en l'Informatiu, el Consell es va posar a la feina en l'última legislatura per a acabar amb la veu crítica d'este organisme preceptiu però no vinculant i per tant, restar-li tota utilitat. I recentment, amb la remodelació del CECV, i el seu posterior acte d'immolació, va aconseguir el seu objectiu. I ha sigut ara, quan la presentació d'un decret que limita la implantació progressiva del valencià en les línies d'educació en castellà, com s'arreplega en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), ha rebut un dictamen positiu del nou consell —impossible amb l'anterior composició—, quan s'ha vist provada per primera vegada la seua efectivitat.

Esta demostració de la magnanimitat del nou CECV dissenyat a major glòria del govern de Francisco Camps, podria haver sigut solament la primera prova de foc per al posterior suport a un decret de major abast i encara més perjudicial per al valencià, que podria aprovar-se en breu

Res podien els vots d'en contra de la Confederació de pares i mares Gonçal Anaya, CCOO, STEPV i UGT, davant dels vots positius dels representants ficats a dit per la Conselleria d'Educació fins a conformar una nova i aclaparadora majoria en la permanent del CECV. Curiosament, esta mesura que modifica els preceptes de la LUEV, no s'ha inclòs en una modificació de la norma de 1984, sinó, com apunten des del STEPV, "amagada dins d'una disposició final" d'un decret que té com a punt principal establir les normes per a seleccionar els equips directius dels centres educatius.

"Ni tan sols són valents" apunta el representant del sindicat en el CECV, Santiago Estañán, al respecte de com encara l'administració que comanda Alejandro Font de Mora, la retirada del valencià a un paper secundari en el sistema educatiu: "S'evita modificar la norma principal, però es mina mitjançant disposicions secundàries".

En este cas, la modificació afectarà el coneixement del valencià que tindrà la majoria d'estudiants valencians: el 71% que rep una educació majoritàriament en castellà i que coneixia la llengua a través d'un programa d'incorporació progressiva del valencià (PIP) que ja no serà així. Malgrat tot, esta demostració de la magnanimitat del nou CECV dissenyat a major glòria del govern de Francisco Camps, podria haver sigut solament la primera prova de foc per al posterior suport a un decret de major abast i encara més perjudicial per al valencià, que podria aprovar-se en breu.

I és que, la Conselleria ja prepara una ordre de creació de centres plurilingües, a mesura dels que existeixen en l'educació madrilenya, encara que amb la diferència que a Madrid el castellà és l'única llengua oficial, la qual cosa podria generar que el valencià quedara reduït a un paper terciari en l'educació. Segons el STEPV, la modificació del PIP, combinada amb la proposta de creació d’esta xarxa de centres plurilingües en què l’alumnat podrà triar la llengua en què es vol avaluar, "desatén les recomanacions europees en el tractament integrat de llengües i significa una greu regressió cap a l’extensió i normalització de l’ensenyament en valencià i va dirigit a la defensa d’un model, anomenat falsament plurilingüe, en què l’anglés es convertirà en llengua vehicular en detriment del valencià".

En principi, i fins que açò succeïsca, el Consell d'Educació ja sembla mut, i l'obligat pas dels decrets i propostes de l'administració abans de passar al Consell Jurídic Consultiu per a la seua posterior reavaluació i possible aprovació, sembla haver-se ja convertit, amb l'actuació de l'executiu de Francisco Camps, en un mer tràmit per a aparençar una pluralitat i un esperit democràtic en franca regressió.

Publicat a "L'informatiu" del dimecres, 23 de febrer de 2011.

LA COALICIÓ COMPROMÍS MÉS PRESENT A L'ALCÚDIA DE CRESPINS

El passat dissabte, 19 de febrer, el col·lectiu local del BLOC  de l’Alcúdia de Crespins organitzà, en la seua seu social, un sopar de dinamització que tenia com a objecte començar a escalfar motors de cara a les properes eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig. Aquest acte, que arreplegà més de 50 persones entre militants i simpatitzants de la formació nacionalista, comptà també amb la presencia del diputat Enric Morera, candidat a la Generalitat Valenciana per Compromís.

Al llarg d’una vetllada distesa, el secretari nacional del BLOC emplaçà la seua gent perquè es presentés a la ciutadania com l’autèntica renovació que necessita la política, front un PP i un PSOE, ancorats en organitzacions de dubtosa gestió democràtica i que només semblen preocupats per continuar gaudint de la seua situació de privilegi i dels seus interessos de clan, allunyats com estan dels autèntics problemes de la ciutadania.

“Nosaltres no som ni el Barça ni el Madrid, som l’equip de la terra”, va declarar Morera per definir amb claredat el paper que jugarà Compromís en la propera comesa electoral. “Hem de ser l’antídot que la societat necessita davant del segrest de la democràcia que vol imposar un bipartidisme empobridor, i aprofitar l’oportunitat de deixar enrere els temps dels polítics professionals que viuen de la crispació i la confrontació.”

Aquest sopar és un més dels que la formació política alcudienca està duent a terme des del passat mes de setembre, per tal de conformar les línies mestres de la seua acció política i programàtica i que tindrà continuació el proper dijous 10 de març amb la presentació de la candidatura a l’ajuntament de l’Alcúdia de Crespins en un acte que comptarà amb la presència, entre altres, de la diputada i candidata a la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra.

sense senyal

"Persecución y muerte de Tv3". Jesús Civera.

El PP valenciano tiene graves problemas de encaje con la modernidad. No se quita de encima la herencia religiosa, lo que le comprime en su defensa de derminados derechos civiles. Su idea autonomista es un subproducto del perenne nacionalismo español: un regionalismo de barniz valencianista. Y su desobediencia a las convenciones científicas le sumen en una perspectiva cavernícola. Mientras subsistan esas tres tradiciones —hay más, pero dejémoslo por ahora— sus desajustes para afianzarse como un partido de idearios liberales son más que evidentes pese a su hegemonía social. Podrá llenarse la boca diciéndolo, pero es lo de menos: sólo cuenta en el supermercado de los votos.
El PPCV acaba de arremeter contra Carmen Caffarel, directora del Instituto Cervantes, por decir una obviedad amparada en el diccionario de la RAE: «Políticamente —el valenciano— será una lengua, pero no lo es desde el punto de vista lingüístico, como tampoco lo es el balear». Los defensores de las esencias patrias, estilo Pedro Agramunt, han desempolvado enseguida el fusil: sus disparos son rídiculos. La peripecia no es sino un derivación pintoresca del ensañamiento, éste sí, del Consell de Camps contra los «clásicos» repetidores de TV3 —un cuarto de siglo les contemplan— promovidos por la entidad Acció Cultural. La carga de caballería del Consell a fin de paralizar las emisiones de la televisión catalana en el territorio valenciano viene de antiguo y evidencia una desmesura prodigiosa. La última embestida ha consistido en modificar la Ley del Audiovisual, lo que eleva las indemnizaciones que ha de pagar ACPV como castigo por saltarse la norma y la aboca al cierre definitivo de las emisiones. El colectivo ha pagado ya 127.000 euros de multa y antes del 20 de marzo habrá de abonar 600.000 más. Con el cambio normativo, cada 15 días ha de pagar un multa de 60.000 euros.
El Consell rechaza que se pueda ver TV3 mientras permite pulular bajo su cielo innumerables televisiones que ofrecen tarot y en las que unas señoras y unos señores de apariencias espectrales se dedican a salvar almas y a negociar sobre vidas y haciendas. Y justifica la persecución por un problema de reciprocidad: la Generalitat Catalana, que esta es otra, no consiente que Canal 9 se contemple en sus posesiones. Desde luego, habrán razones políticas y técnicas, de unos y de otros, empezando por las triquiñuelas de los famosos múltiplex y la incompetencia del Gobierno de Madrid. Pero nada tiene que ver la circunstancia con el acoso impenitente y millonario que ha desplegado el Consell contra la posibilidad inocente de enchufar el electrodoméstico casero y que aparezca un señor dando noticia de lo que sucede al norte de la geografía valenciana. Décadas después, el espacio para Tv3 se cegará en este pedazo de España. Ya ha desaparecido en muchas comarcas. Tal vez el PP obtenga algún voto popular con la maniobra sepulta, pero desde luego no le otorga centralidad, ni le brinda un aro de sensatez y pluralismo. Entre Valencia, Cataluña y Madrid, adiós a Tv3 (aunque Valencia haya puesto la furia flamígera y la responsabilidad última: la caverna da coletazos homicidas).

Publicat al diari LEVANTE de divendres, 18 de febrer de 2011.