Un eurodiputat del PP va esmenar una llei seguint consignes d'un fals lobi

'The Sunday Times' mostra com poden arribar a manipular les directives europees amb esmenes els lobis de pressó

REDACCIÓ 

Barcelona | 27/03/2011 

El diari britànic The Sunday Times ha fet pública avui una gravació que delata les negociacions del fals lobi format per periodistes del rotatiu amb Zalba. L'enregistrament és la prova que mostra el diari per denunciar com els lobis de pressió arriben a manipular directives europees abans de ser aprovades per via de negociar esmenes amb suborns a eurodiputats.

Segons informa El Mundo, en el vídeo que ha fet públic el diari britànic inclou fragments de converses que va mantenir l'eurodiputat navarrès del PP amb periodistes del diari, que es van fer passar per representants d'una empresa que volia modificacions que els eren favorables en una directiva en tràmit per protegir els petits inversors. Li oferien una feina remunerada amb 100.000 euros anuals. Malgrat que no va arribar a cobrar res, la directiva es va aprovar a l'eurocambra amb les esmenes tal i com li havien dictat els falsos representants del lobi.

The Sundaym Times ha fet el mateix amb altres 14 eurodiputats. L'únic espanyol, però, és Zalba. No pas per l'honradesa de col·legues seus, sinó pel poc nivell d'anglès dels seus col·legues èpr fer negocis d'aquest tipus. Els fets es remunten al 19 de gener. Zalba va rebre la visita al seu despatx d'Estrasburg dels periodistes que es feien passar per representants d'una empresa que buscaven '”socis” a l'Eurocambra. La gravació mostra com no només no s'estranya de l'oferta, sinó que assegura tenir poder per fer les modificacions. “Puc canviuar qualsevol informe que prepari el Parlament”, assegura al fals lobi, que quan li demanen una esmena a la directiva dictada pels seus “clients” respon “per descomptat. És clar”. Dies després, es tornen a reunir i Zalba diu estar disposat a acceptar el lloc de treball que li ofereixen, però ho condiciona a què el PP li comuniquij si el vol com a candidat a les eleccions municipals. Després de diversos intercanvis de correus, el text de la directiva s'acaba ajustant als interessos dels falsos “clients” dels periodistes camuflats.

Dimissions la setmana passada

El diari britànic ja va publicar la setmana passada que tres eurodiputats havien acceptat diners per fer el mateix. Són dos, l'exministre austríac conservador Ernst Strasser, i els socialistes Zoran Thaler i el romanès Adrian Severin, tots dos socialistes. Els dos primers van dimitir, i l'últim ha estat expulsat del partit, però no vol renunciar nio a l'escó ni al sou. El Parlament europeu li ha tret el sou.

L'eurodiputat navarrès del PP, però, assegura que el seu cas no es pot comparar, perquè no va arribar a cobrar res. En declaracions a el Mundo -on hi col·labora amb un blog-, Zalba diu que ´ñes part de la seva feina reunir-se amb grups de pressió, i defineix com a “molt bona” l'esmena dels falsos lobistes. Segons el rotatiu madrileny, en conèixer la “trampa” Pablo Zalba va exigir als advocats de The Sunday Times una declaració escrita certificant que no va acceptar diners i que no va trencar cap norma procedimental del Parlament Europeu.

Article publicat al diari ARA, el diumenge, 27 de març de 2011.

PEDRO GARCÍA LEÓN, CANDIDAT A L'ALCALDIA DE L'ALCÚDIA DE CRESPINS

Pedro García León, Secretari d’organitació del Bloc de l’Alcúdia de Crespins, fou elegit com a candidat a l’alcaldia per la coalició Compromís Bloc-Iniciativa, amb el recolzament de la totalitat de la seua assemblea de militants i simpatitzants, el passat dimecres 16 de març.

Assegura que afronta la contesa electoral amb ” l’aval de la sensibilitat que el nostre grup ha mostrat sovint per la preocupació que els veïns i veïnes del nostre poble ens han manifestat, i amb un equip de gent que des de fa temps ha evidenciat un clar compromís pel poble. Nosaltres fem política de baix cap a dalt i per aquest motiu, les nostres prioritats polítiques les marca la ciutadania de l’Alcúdia de Crespins”.

Precisament el candidat considera que “la nostra acció de govern hauria d’estar adreçada a impulsar noves mesures que ens ajuden a superar la difícil situació econòmica que estem vivint, pensant sobretot en aquells servicis, ara desapareguts com el SEAFI, per exemple, que donaven necessària cobertura a les famílies més desfavorides i que inexplicablement l’actual equip de govern, presidit per un professional de la salut, ha deixat perdre”.

Pedro García León té 47 anys i treballa en el servei de manteniment d’electrificació de l’empresa ADIF,  a més de ser un gran aficionat a la fotografia. El seu compromís cívic i social ha trobat sempre bona acollida al si de la Junta Directiva de l’AMPA del col·legi públic “La Sénia”. En l’actualitat, és membre de la Junta Directiva de l’associació cultural “La Garrofera”, on manté un decidit compromís envers la protecció del patrimoni natural i el medi ambient. 

PERQUÈ SOM COM TU, TENS EL NOSTRE COMPROMÍS

A partir del dimecres vinent, el nostre col·lectiu encara la recta final per a la confecció del nostre programa electoral. I volem que pugues compartir amb nosaltres les teues inquietuds i convertir-les en propostes concretes que nosaltres ens comprometrem  a treballar per fer realitat en el proper període legislatiu municipal. 

Per aquest motiu et convidem, aquest dimecres 23 de març a les 21 hores a, sopar en mà, vindre a la nostra seu social (Blasco Ibáñez, 20, a prop del Consum) per escoltar-te.

Perquè nosaltres som com tu. 

I tu eres el nostre compromís.

I perquè nosaltres tenim un 

COMPROMÍS PER L’ALCÚDIA DE CRESPINS.

T’esperem.

STEPV presenta l'informe sobre l'ensenyament en valencià 2011

 STEPV exigeix el compliment de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià

A l’entrebanc en l’extensió de l’ensenyament en valencià se suma ara una política regressiva que margina la llengua pròpia  

STEPV ha presentat avui en roda de premsa l ’Informe sobre l’ensenyament en valencià 2011 (que adjuntem), que enguany du per títol Informe sobre l’ensenyament en valencià: de l’entrebanc a la involució, que des de l’any 1999 publica amb regularitat. Un dels objectius de l’informe és combatre l’opacitat amb que l’administració valenciana tracta aquest tema: nmo es coneix ni un sol informe, ni una sola valoració rigorosa i completa, ni una sola avaluació de la conselleria d’Educació sobre el valencià en l’ensenyament.

Les conclusions a què arriba l’informe no han variat respecte d’altres anys. Es continua constatant un lent desplegament de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Trenta anys després de ser aprovada per unanimitat en les Corts Valencianes, només un 29% de l’alumnat rep l’ensenyament en valencià, malgrat el creixement de la demanda. Denunciem també, en cada informe, el desequilibri amb què s’aplica (territorial, per titularitat pública o privada i per etapes educatives). La novetat d’enguany, i allò que justifica el títol de l’edició 2011 de l’informe, és el canvi d’actitud de la Conselleria d’Educació cap a l’ensenyament en valencià: modificacions de la normativa de desplegament de la LUEV, creació d’una xarxa de centres pretesament plurilingües a costa del valencià, amenaces de fer desaparéixer els programes lingüístics, retallades de les partides pressupostàries per ajudes al valencià, reducció del nombre d’assessors i assessores de valencià, etc. 

La Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià marca com a objectiu que l’alumnat ha d’acabar l’ensenyament obligatori amb les mateixes competències en valencià i en castellà. Els programes d’ensenyament en valencià (PEV i PIL) garanteixen aquest objectiu, d’acord amb les avaluacions de la pròpia Conselleria d’Educació que no fa públiques.

L’ensenyament en valencià creix, però ho fa molt lentament, poc més d’un 1% anual. I no és per falta de demanda.

Continua la fragmentació entre etapes educatives: mentre que un 35’9% de l’alumnat en infantil s’acull a programes PEV/PIL, un 33’3% ho fa en primària, només un 27’3% pot continuar fent-ho en ESO. En batxillerat, un 18% en tindrà la sort i un 4’6% en formació professional.

I l’escletxa de l’oferta d’ensenyament en valencià entre la xarxa pública i la privada continua sense reduir-se: el 93’09% de l’alumnat escolaritzat en valencià ho fa en centres públics mentre que només un 6’32% ho fa en la privada concertada, i un 0’59% en la privada.

També es manté el desequilibri entre territoris: si 3 alumnes de cada 10 s’escolaritzen en valencià, ens trobem que quasi 2 ho fan a Castelló. L’alumnat escolaritzat a Castelló només són 90.641, mentre que València escolaritza 397.802 i Alacant 276.529. Els 55.000 que enguany s’escolaritzen en valencià a Castelló, si bé representen un percentatge alt, no deixen de ser ben poca cosa davant dels més de 500.000 de la resta del territori que ho fan en castellà.

En resum, aprendre en valencià és cosa, bàsicament, dels xiquets i xiquetes d’infantil, que assistisquen a l’escola pública i si viuen en el territori de Castelló. Com més al sud, menys valencià, com més edat, menys valencià. Com més escola concertada, pagada amb els diners de totes i tots, menys valencià.

Quasi dues generacions d’alumnat han passat pel sistema educatiu sense que la LUEV s’haja aplicat en tota la seua extensió. Amb dificultat trobaríem una persona que s’haja pogut escolaritzar en valencià des dels 3 anys fins acabar un cicle formatiu o una carrera universitària. Tanta demora en aconseguir uns objectius és una oposició d’amagat a la llengua. Hem de reclamar que el valencià és de llei, i que la llei s’ha de complir.

La sostenibilitat de l'estat de benestar (Rafa Beneyto)

La sostenibilitat de l´Estat del benestar al País Valencià està amenaçada. Si no aconseguim acabar amb la històrica insuficiència de recursos, l´oferta de serveis públics per als valencians es reduirà i el nivell d´endeutament augmentarà. És imprescindible plantejar un model de finançament autonòmic que no perjudique als valencians i, complementàriament, mesures compensatòries com les que s´han utilitzat en altres comunitats, per a reconèixer els dèficits històrics en l´actuació dels sector públic. Cal un consens social i polític que serveixca de base per a l´elaboració d´un full de ruta àmpliament compartit, que possibilite una solució satisfactòria a un problema tan important per al futur dels valencians. Estes són les principals conclusions de l´informe que va encarregar la Generalitat Valenciana a un comitè d´experts sobre el sistema de finançament autonòmic, finalitzat el 14 de juny de 2010 i lliurat a les Corts Valencianes. 

Recordem les xifres. El dèficit fiscal dels valencians amb l´administració central és una constant des de l´any 1978. A l´estudi sobre les balances fiscals realitzat per l´Institut d´Estudis Fiscals (depenent del Ministeri d´Economia i Hisenda) ja es quantificava per a l´any 2005 en 5.645 milions d´euros anuals. Si l´augment de població entre els anys 2002-2008 s´haguera considerat, l´hisenda valenciana hauria rebut 3.400 milions d´euros més. Si durant eixos anys el finançament dels valencians s´haguera situat a la mitjana l´increment de recursos hauria estat de 10.000 milions d´euros. El nou sistema de finançament autonòmic no solventa els problemes d´insuficiència financera dels valencians, ja que rebrem anualment 732 milions d´euros menys que la mitjana de comunitats autònomes.

I ara vegem l´actuació dels polítics valencians. Al mes de juny de 2010, quan l´informe encara no havia estat presentat a les Corts Valencianes, tots els grups parlamentaris, per unanimitat, acordaren encetar un procés, amb la participació de representats de la societat civil valenciana, amb l´objectiu de formalitzar un acord valencià en matèria de finançament per a superar la discriminació històrica que hem patit els valencians. Enhorabona, semblava que per fi els diputats valencians prioritzaven als seus debats les qüestions importants que poden condicionar el nostre futur. Però va estar flor d´un dia. Nou mesos després res se sap del consens i l´acord, i ara han encetat una nova reforma de l´Estatut d´Autonomia on s´obliden d´eixa discriminació històrica que veien tots al mes de juny de 2010.

Res que dir en contra de reformar l´Estatut d´Autonomia per a incorporar l´exigència d´equilibri territorial i distribució proporcional al pes de la població de les inversions publiques de l´administració central. És de dret, ho tenen altres comunitats autònomes i no ha estat declarat inconstitucional. A més a més el secretari d´Estat d´Hisenda del Govern central va declarar (15 de setembre de 2009) que la distribució territorialitzada de les seues inversions ha de respectar el que diuen els estatuts de les diferents comunitats autònomes. Però, per què no continuen amb el més important? Per què no es fixa a l´Estatut la reivindicació del deute històric que conclou l´informe encarregat per la Generalitat Valenciana? Els diputats valencians poden trobar referències als estatuts d´Andalusia i Extremadura. Per què no s´inclou una condició per a superar la discriminació del finançament dels valencians? 

La renda per càpita de la Comunitat Valenciana se situa per baix de la mitjana, per la qual cosa no és equitatiu que la seua balança fiscal amb l´Estat siga deficitària i el seu finançament per càpita també se situe per baix de la mitjana. Cal que mentre la renda per càpita se situe per baix de la mitjana el sistema de finançament autonòmic garanteixca fons suficients per a situar el finançament per càpita almenys en la mitjana de les comunitats autònomes. Com s´ha vist recentment, la Constitució espanyola permet atribuir als estatuts una funció molt destacada en la determinació final del finançament autonòmic.

Els valencians tenim dret a un estat de benestar de primera. Per a això necessitem recursos suficients. Ha quedat demostrat amb xifres el dèficit històric que hem suportat i la discriminació que encara patim. Cal el consens polític per a superar esta situació i concretar les nostres aspiracions. Si els polítics no ho fan, algun dia els ho exigirà la societat valenciana.

Rafael Beneyto Cabanes. Analista financer. Membre del comitè d´experts que redactaren l´informe sobre el nou model de finançament autonòmic.

Article publicat al diari LEVANTE, el divendres, 11 de març de 2011.

Dona, fes-te sentir!

La situació de crisi, econòmica fa més visible, la precarietat de les dones .La crisi, ha destapat del tot la inexistent voluntat política per complir amb la Igualtat.

Tenim lleis que ens acostaven a una societat més democràtica,i igualitària, però les lleis necessiten, de mecanismes per al seu compliment. Mecanismes d'informació i mecanismes coercitius per a la seva efectivitat.

Per modificar la velocitat a 110 km, es canvien milers de senyals i la Direcció de trànsit prendrà mesures econòmiques i així fer efectiu el seu compliment, no passa això amb cap de les mesures que per a la Igualtat es van elaborar. Els plans d'Igualtat a les empreses, la llicència en el risc en l'embaràs,l'efectivitat de la llei de dependència, la bretxa salarial, la utilització del llenguatge sexista en els mitjans de comunicació,la coeducació en els centres escolars. Cap voluntat política per fer-les efectives.

Davant aquesta situació de menyspreu,som una altra vegada les dones les que hem de mobilitzar-nos i hem de reactivar-nos. .És important que el dia 8 de març  cridem , per un país democràtic,  que sols serà ,si primer es IGUALITARI. La veu de les dones ha de fer-se SENTIR.

Mamen Gimeno

Secretària d’Igualtat del BLOC